136 lines
7.0 KiB
HTML
136 lines
7.0 KiB
HTML
<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
|
|
<html>
|
|
<head>
|
|
<title>FSFE - Què és el programari lliure?</title>
|
|
</head>
|
|
|
|
<body>
|
|
<h1>Què és el programari lliure?</h1>
|
|
|
|
<p>Lliure en Programari Lliure es refereix a la llibertat, no al preu.
|
|
Es ve usant amb aquest significat des dels anys 80 i la primera definició
|
|
completa documentada sembla que és el <a href="http://www.gnu.org/bulletins/bull1.txt">Butlletí GNU, vol. 1 núm. 1</a>, publicat el gener de 1989. Concretament, el
|
|
Programari Lliure està <a href="http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html">definit</a> per quatre llibertats:</p>
|
|
|
|
<ul>
|
|
<li><h3>La llibertat d'executar el programa, per a qualsevol propòsit.</h3>
|
|
<p> <em>Posar-hi restriccions en l'ús del Programari Lliure, com
|
|
el temps («30 dies de període de proves», «la llicència expira l'1 de gener de 2004»)
|
|
propòsit («es dóna permís per a recerca i ús no comercial», «no es pot usar com a punt
|
|
de referència per altres productes») o
|
|
àrea geogràfica («no es pot fer servir al país X») fa que un programa
|
|
no sigui lliure.</em></p>
|
|
</li>
|
|
|
|
<li><h3>La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a
|
|
les vostres necessitats.</h3>
|
|
<p> <em>Posari restriccions legals o pràctiques a la
|
|
comprensió o modificació d'un programa, com ara la compra obligatòria
|
|
de llicències especials, signar un acord de confidencialitat (NDA en anglès) o -
|
|
per a llenguatges de programació que tenen múltiples formes o representacions
|
|
- fer inaccessible la manera humana preferida per a la comprensió i l'edició d'un programa
|
|
(«codi font») també el fa privatiu (no-lliure).
|
|
Sense la llibertat de modificar un programa, la gent quedarà exposada a la bona voluntat
|
|
d'un únic proveïdor.</em></p>
|
|
</li>
|
|
|
|
<li><h3>La llibertat de redistribuir còpies de manera que pugueu ajudar el vostre
|
|
veí.</h3>
|
|
<p> <em>El programari es pot copiar/distribuir pràcticament sense
|
|
cost. Si no podeu donar un programa a una persona que el necessiti,
|
|
el programa no és lliure. Això és pot fer pagant, si
|
|
voleu.</em></p>
|
|
</li>
|
|
|
|
<li><h3>La llibertat de millorar el programa i lliurar les
|
|
millores al públic, de manera que tota la comunitat se'n
|
|
beneficïi.</h3>
|
|
<p> <em>No tothom és un bon programador en tots els
|
|
camps. Moltes persones no saben programar en absolut. Aquesta llibertat
|
|
permet aquells que no tenen el temps o les habilitats per a solucionar un problema
|
|
d'accedir indirectament a la llibertat de modificació. Això es pot fer
|
|
pagant.</em></p>
|
|
</li>
|
|
</ul>
|
|
|
|
<p>Aquestes llibertats són drets, no obligacions, malgrat que respectar aquestes
|
|
llibertats per a la societat pot obligar l'individu, de vegades. Qualsevol persona pot
|
|
escollir no fer-ne ús, però també pot fer ús de totes
|
|
elles. Particularment, s'ha d'entendre que el Programari Lliure no
|
|
exclou l'ús comercial. Si un programa no permet l'ús comercial i la
|
|
distribució comercial, no és Programari Lliure. De fet, un número creixent
|
|
d'empreses basen el seu model de negoci completament o almenys parcialment en Programari
|
|
Lliure, incloent-hi alguns dels més grans venedors de programari privatiu. El Programari
|
|
Lliure permet donar ajuda i assistència de manera legal, no ho fa
|
|
obligatori.</p>
|
|
|
|
<h3>Terminologia</h3>
|
|
<p>Sembla que l'anglès sigui l'única llengua en la que hi ha una forta ambigüitat
|
|
entre llibertat i preu. Quan es tradueix a d'altres idiomes, Free
|
|
Software es converteix en «logiciels libre» en francès, «software libre» en
|
|
espanyol, «software libero» en italià, «Fri Software» en danès o
|
|
el que sigui el terme equivalent en la llengua local que fa referència a la
|
|
llibertat.</p>
|
|
|
|
<h3>Codi font obert</h3>
|
|
<p>El 3 de febrer de 1998, arran de l'anunci de Netscape del llançament del seu
|
|
navegador com a Programari Lliure, un grup de gent es trobava a Palo Alto, a Silicon
|
|
Valley, i va proposar de començar una campanya de màrqueting de Programari Lliure usant el
|
|
terme «Codi font obert (Open Source)». L'objectiu era cercar una comercialització ràpida del
|
|
Programari Lliure i l'acceptació del Programari Lliure per part de les empreses i les entitats de
|
|
capital risc de l'emergent nova economia. Per tal d'aconseguir-ho, van prendre la
|
|
decisió conscient de deixar de banda tots els temes a llarg termini (com ara la filosofia,
|
|
l'ètica i els efectes socials) relacionats amb el Programari Lliure, pensant que aquests són
|
|
obstacles a l'acceptació ràpida per part de l'economia. Van proposar centrar-se només
|
|
en els avantatges tècnics<a class="fn" href="#fn">1</a>.</p>
|
|
|
|
<p>Sovint usat de bona voluntat referint-se al que vol dir Programari
|
|
Lliure, el terme «Open Source» - originalment definit com el mateix que el
|
|
Programari Lliure en termes de llicències i implementació, ha rebut un ús més
|
|
ample. Actualment, s'usa regularment per a tot, tant Programari Lliure
|
|
com l'altament privatiu «Governmental Security Program» (GSP) de
|
|
Microsoft<a class="fn" href="#fn">2</a>.</p>
|
|
|
|
<h3>Libre Software</h3>
|
|
<p> Quan la Comissió Europea va començar a tractar el Programari Lliure
|
|
regularment, van mirar d'evitar l'ambigüitat de l'expressió anglesa «Free
|
|
Software» i els malentesos d'«Open Source» alhora, la qual cosa va portar a
|
|
l'adopció d'un tercer terme que ha sortit ocasionalment des de l'any
|
|
1992: «Libre Software». Aquest terme ha provat resistència a l'ús abusiu
|
|
i encara s'usa de manera idèntica a «Free Software». Així que podria ser una
|
|
solució per a aquells que temen ser malinterpretats quan parlen anglès.</p>
|
|
|
|
<h2 id="fn">Referències</h2>
|
|
|
|
<ol>
|
|
<li>
|
|
Per a referència, vegeu la <a href="http://web.archive.org/web/20021217003716/http://www.opensource.org/advocacy/faq.html">OSI
|
|
FAQ</a>:
|
|
<em>De quina manera estan relacionats l'«open source» i el «programari lliure»? L'Open Source
|
|
Initiative és un programa de màrqueting per al programari lliure. És un llençament per al
|
|
«programari lliure» en terrenys sòlids i pragmàtics més que demagògia
|
|
ideològica. La substància guanyadora no ha canviat, l'actitud de pèrdua
|
|
i el simbolisme sí.</em>
|
|
</li>
|
|
<li>
|
|
En aquest programa on els governs i les organitzacions intergovernamentals paguen
|
|
sumes substantials per a
|
|
poder donar un cop d'ull superficial a algunes parts del codi de Windows a dependències especials
|
|
de Microsoft. Això pot augmentar la «sensació de seguretat» però és essencialment inútil -
|
|
especialment perquè no poden saber si el que miren és el que tenen
|
|
als seus ordinadors. I, per suposat, no els dóna cap
|
|
llibertat.</li>
|
|
</ol>
|
|
|
|
</body>
|
|
|
|
<timestamp>$Date: 2011-01-21 13:57:30 +0100 (Fr, 21. Jan 2011) $ $Author: maelle $</timestamp>
|
|
<translator>Rafael Carreras</translator>
|
|
</html>
|
|
<!--
|
|
Local Variables: ***
|
|
mode: xml ***
|
|
End: ***
|
|
-->
|
|
|