fsfe-website/activities/policy/igf/sovsoft.ca.xhtml

473 lines
24 KiB
HTML

<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<html>
<head>
<title>FSFE - Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) - Programari Sobirà, per Georg Greve</title>
</head>
<body>
<center>
<h1>Programari Sobirà</h1>
<h2>Estàndards oberts, Programari Lliure, i l'Internet</h2><br />
</center>
<div align="right">
<a href="/about/greve/greve.html">Georg C.F. Greve</a><br />
Free Software Foundation Europa (FSFE), President<br />
escrit per <a href="http://www.intgovforum.org/contributions_for_1st_IGF.htm" target="_blank">contribucions substancials al primer FGI</a>
</div>
<center>
[<a href="SovereignSoftware.pdf">Versió en PDF, en anglès, 91k</a>]
</center>
<h2>Introducció</h2>
<p>Les qüestions de programari són qüestions de poder i donen forma de manera
fonamental a les societats en què vivim. Fins i tot per a aquells que no han seguit temes
de política digital abans, això va esdevenir evident incrementalment durant tota
la <a href="/campaigns/wsis/">Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació
de les Nacions Unides (CMSI)</a>. Dues preguntes fonamentals caracteritzen
aquest camp de batalla: Qui controla les vostres dades? Qui controla el vostre
ordinador?</p>
<p>La primera pregunta es resol generalment al voltant dels estàndards oberts i,
particularment, de com s'han de definir i defensar. Tots els jugadors en el
camp parlen a favor dels estàndards oberts, però alguns d'ells voldrien que aquest terme
s'entengués de manera que encara controlin les vostres dades i retinguin el
poder de bloquejar els competidors a voluntat.</p>
<p>La segona pregunta ha estat una de les controvèrsies clau durant
la CMSI, va ser altament controvertida durant el WGIG, i encara és
controvertit durant el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Aquesta
qüestió és sobre els models de programari, privatiu contra lliure, i
en el context de la CMSI s'ha polaritzat estranyament entre l'ànim de lucre i sense
ànim de lucre.</p>
<p>Això pot haver passat degut a la situació específica que les grans multinacionals
del programari privatiu van seguir la CMSI intensament mentre que
els grans proveïdors multinacionals de Programari Lliure generalment no hi van
participar i per tant no hi van ser representats al CCBI. [<a name="ref1" href="#1">1</a>]</p>
<h2>Estàndards Oberts</h2>
<p>Havent-se pres ja des de fa uns quants anys com a comuns en la indústria
de les tecnologies de la informació, els Estàndards Oberts només
recentment s'han posicionat en el centre de de la política pública. Un
dels llocs on això va passar és durant la CMSI, i serà d'una importància
majúscula al Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Però, per què són tan
importants els Estàndards Oberts?</p>
<h3>Rerefons dels formats</h3>
<p>Tots els ordinadors emmagatzemen i transmeten informació de manera codificada. Les
codificacions solien ser representacions molt simples on certs valors numèrics
expressaven un cert caràcter, per exemple. I mentre que la seva
complexitat s'ha incrementat ràpidament amb la potència i complexitat
dels ordinadors, sempre s'apliquen certes regles bàsiques.</p>
<p>La primera regla important és que qualsevol elecció de codificació és
arbitrària, i no una elecció natural. El número 33 pot representar la
lletra «a» o la «z» depenent de la convenció per a aquest estàndard. No hi
ha cap manera correcta de fer això, només hi ha maneres possibles.</p>
<p>La segona regla important és que un cop les dades s'han codificat en un
cert format, només es poden llegir amb programari que implementi aquest
format, i l'implementi exactament. Fins i tot, petites desviacions de les
convencions del format causaran fàcilment una corrupció massiva de les dades. Un exemple
habitual, que normalment no provoca gaires danys, és la pèrdua del format
en programes de processament de text. En el pitjor dels casos, les dades poden ser
irecuperables.</p>
<h3>Formats i la fallida del mercat</h3>
<p>Des d'un punt de vista del mercat, una situació com aquesta generalment comporta
una fallida del mercat: els clients que desen les seves dades en un format es
troben ràpidament incapaços d'escollir un altre proveïdor que pugui
implementar el mateix format, o pugui implementar-lo prou bé. Si l'única manera
de migrar és perdent anys de dades, hi ha una lligadura molt
efectiva del proveïdor que pràcticament fa impossible la possibilitat
d'escollir programari d'acord amb els seus mèrits.</p>
<p>Addicionament, els forts efectes de xarxa dominen el món actual dels ordinadors.
Si una empresa ha invertit fort en una infraestructura d'escriptori en el
passat i aquesta infraestructura usa certs protocols de comunicacions,
s'enfronten a dues alternatives: agafar només aquest
programari que implementa aquests protocols perfectament o deixar de banda la
inversió i reemplaçar la infraestructura sencera, òbviament amb una alta
inversió addicional.</p>
<p>Un altre proveïdor que vulgui introduïr-se en aquest mercat s'enfronta amb una
situació similar a la d'algú que es trobi en una habitació amb gent que parla
un idioma estranger, sense cap diccionari ni ajuda sintàctica
disponible. Els idiomes humans són col·leccions de decisions arbitràries com
els formats d'ordinador i els protocols. No hi ha cap raó natural inherent
per a anomenar taula a una taula, o anomenar cadira a una cadira. Per a algú
que no parli aquest idioma i sense un diccionari o almenys
algú que li vulgui explicar l'idioma, esdevé molt difícil la
comunicació.</p>
<p>En tecnologies de la informació, alguna gent ha estat capaç d'endevinar
informació sobre aquests protocols i formats de fitxer simplement mirant com
altres usen aquest llenguatge. D'això se'n diu anàlisi de protocol i d'alguna manera
han ajudat a mitigar les influències negatives de les sistemàtiques
explicades.[<a name="ref2" href="#2">2</a>] També
és aquesta la raó per la qual alguns proveïdors dominants comencen a usar
criptografia en els seus protocols, prevenint l'anàlisi de protocols
en el futur.</p>
<h3>Implicacions de la Política Pública</h3>
<p>Tot això és òbviament un problema major per a la política pública per diverses
raons i se n'ha parlat en diversos fòrums, per exemple al Parlament
Danès per a la seva moció <b>B
103</b>[<a name="3" href="ref3">3</a>]
en la qual s'elaboren les següents raons.</p>
<h4>Política d'obtenció saludable</h4>
<p>Òbviament, no és sostenible fer inversions que esdevindran
subjectes als efectes explicats abans. No hi ha virtualment cap mercat
ni un sol proveïdor en posició d'obviar tota la
inversió. Com que això no està en línia amb els principis d'eficiència
i d'obtenció de sostenibilitat del sector públic, aquestes situacions s'han
d'evitar.</p>
<h4>Protegir la democràcia dels efectes de xarxa</h4>
<p>Els mateixos efectes de xarxa que es descriuen més amunt tenen lloc quan
el programari necessita comunicar-se amb els ciutadans. Només els ciutadans que
escollin el subministrador únic que implementa el protocol privatiu es podrien
llavors comunicar amb la seva administració, violant el
principi bàsic que els ciutadans siguin capaços de comunicar-se amb llibertat amb
els seus governs. Usar formats i protocols privatius els forçaria
a entrar en el mateix cercle viciós d'inversió i
perills incrementals explicats abans.</p>
<h4>Assegurar la lliure competència</h4>
<p>Una situació com aquesta és òbviament contrària als principis de
competència i mercats oberts i portarà ràpidament a una concentració
del mercat i a un ofegament de la innovació. Com que això és contrari als
objectius de qualsevol govern, els subministraments governmentals haurien de donar suport
a mercats oberts i competitius.</p>
<h4>Combinant efectes, assegurant l'accessibilitat</h4>
<p>Amb mires a obtenir una administració més eficient, molts ajuntaments i
diferents parts de l'administració comencen a unificar els recursos. Si
això s'intenta amb formats privatius, normalment vol dir que,
a no ser que totes les parts ja usin el mateix programari,
es perdrà una inversió significativa d'una o de més
administracions.</p>
<p>A més, s'han de tenir en compte els dret de la gent
amb discapacitats, que poden tenir requisits especials en programari que
la implementació d'aquell format privatiu pot no complir. En aquesta
situació, no hi haurà la possibilitat que la gent amb discapacitats es
comuniquin amb els seus serveis governamentals.</p>
<h4>Perspectives comercials i polítiques</h4>
<p>Finalment, hi ha fortes qüestions polítiques amb l'emmagatzematge de dades en
formats privatius. Què passa si aquestes dades esdevenen inaccessibles en el
futur degut a problemes amb aquest subministrador en particular? Pot un govern
refiar-se cegament i sense alternativa en la bona fe de qualsevol
entitat comercial singular?</p>
<h4>Aspectes comercials de llarg termini</h4>
<p>També, juntament amb tot l'explicat, l'increment de l'oferta i la llibertat d'escollir
en un mercat obert aportarà beneficis addicionals a llarg termini.</p>
<h3><a name="os" />Què és un Estàndard Obert?</h3>
<p>Hi ha diverses definicions de què ha de ser o no ha de ser
considerat un Estàndard Obert. La ja mencionada moció danesa
el descriu com a:<ul>
<li>ben documentat amb la seva especificació completa disponible públicament</li>
<li>implementable lliurement sense limitacions econòmiques, polítiques o legals
en la implementació i ús, i </li>
<li>estandarditzat i mantingut en un fòrum obert (una de les anomenades organitzacions de normalització) en un procés obert.</li>
</ul></p>
<p>Aquesta és relativament similar a la definició d'un Estàndard Obert per
la Comissió Europea en el seu Marc d'Interoperabilitat
Europea.[<a name="ref4" href="4">4</a>]</p>
<p>Ambdues definicions van ser criticades pels proveïdors que s'aprofiten
comercialment dels cicles de dependència explicats abans, així com
les organitzacions que representen els seus interessos. L'argumentació habitual per
a aquestes crítiques està generalmet orientada per les línies de patents que
es van concedir sobre aquell format o protocol, i perquè el propietari de la patent
pot escollir de generar profits de la llicència. L'eufemisme del dia
per a això sol ser venda de llicències «Raonable i No Discriminatòria»
(RIND).</p>
<p>Això no és més que un eufemisme perquè les patents són, per la seva natura,
monopolis limitats concedits per llei a una entitat singular. Aquesta entitat tindrà sempre
l'última paraula en qualsevol disputa, i de fet hi ha molts casos
de formats i protocols que es coneixen en teoria, però que
romanen privatius degut a problemes de patents.</p>
<p>Que tots els altres proveïdors que no tenen la patent estiguin en una
posició igual de dolenta sembla, de fet, no discriminatori, però no
canvia fonamentalment la balança de poder de la situació.</p>
<p><b>Tots els
formats i protocols són fonamentalment arbitraris per natura, però s'han
de seguir precisament per tal que les dades emmagatzemandes a dins es puguin
recuperar.</b></p>
<h3>Els Estàndards a la pràctica</h3>
<p>En teoria, les definicions de la Unió Europea o el Parlament
Danès haurien de ser suficients per a definir un Estàndard Obert. A la pràctica,
les coses s'han demostrat més complicades perquè la situació amb
els formats privatius descrita abans és immensament favorable per al
proveïdor en control d'aquell programari.</p>
<p>De manera que, al final, un proveïdor privatiu amb una certa quantitat de penetració
de mercat té un incentiu econòmic per a violar l'Estàndard Obert i
fer que es torni un de privatiu de facto. Això, de fet, ha passat
repetidament en la història. La investigació antimonopoli de la Comissió Europea
contra Microsoft proporciona testimoni de com la desviació d'un Estàndard
Obert (CIFS, el ''Common Internet File System'') va permetre Microsoft
aprofitar l'avantatge del seu monopoli d'escriptoris en una quasi total dominació en el
mercat de servidors de treball en grup. Això s'ha provat tant profitós que Microsoft
sembla més inclinat a pagar milers de milions en multes que aturar aquesta
pràctica.[<a name="ref5" href="#5">5</a>]</p>
<p>Sovint, això també es fa canviant lleugerament la implementació de
maneres que siguin difícils de traçar o es poden debatre dins dels límits de
la interpretació humana, però assegurant-se que les implementacions d'altres
proveïdors no s'integrin correctament. L'incentiu econòmic
és enorme per a les empreses privatives que superen un cert
llindar de mida.</p>
<h3>Com mantenir un Estàndard Obert</h3>
<p>L'única manera de prevenir aquesta mena de coses sembla que és afegir un
criteri més a les definicions d'abans: «L'estàndard ha de tenir almenys
una implementació en Programari Lliure i totes les implementacions que vulguin
complir amb l'Estàndard Obert s'han d'assajar regularment amb la implementació
o implementacions en Programari Lliure, que actuen com a base comuna de
referència.».</p>
<p>Com que el Programari Lliure[<a name="ref6" href="#6">6</a>] es defineix, entre
d'altres maneres, per la llibertat d'estudiar la seva implementació, això permet
tots els actors del mercat d'estudiar la referència base comuna no només
en llenguatge d'especificació, sinó també en llenguatge, i els assajos regulars
amb aquesta base poden ajudar a limitar les desviacions de l'Estàndard Obert.</p>
<p>El Programari Lliure també proporciona les llibertats d'ús, modificació i
distribució, per consegüent, la majoria de proveïdors també poden incloure simplement
aquesta implementació en el seu propi programari, reduint així
les barreres d'interoperabilitat.</p>
<p>De manera que, encara que en teoria no hi ha cap connexió entre els Estàndards Oberts
i el Programari Lliure, a la pràctica el Programari Lliure esdevé un component necessari
per a mantenir uns Estàndards Oberts contra l'incentiu econòmic de
privatitzar o desviar-se d'un Estàndard Obert.</p>
<h3>Els Estàndards Oberts i la CMSI/FGI</h3>
<p>Un bon exemple d'això és internet. Abans que internet esdevingués
el que és ara, hi va haver diversos intents d'establir
alguna cosa similar. Per què internet va tenir èxit? Perquè les
implementacions dels protocols bàsics d'internet, com el TCP/IP, eren Programari
Lliure i, consegüentment, disponibles igualment per a tothom.</p>
<p>La World Wide Web va repetir aquesta història quan en Tim Berners-Lee va eliminar
totes les patents dels protocols i formats, i es van implementar en
Programari Lliure. Més del 60% del llocs web funcionen amb Apache,
un dels molts servidors web de Programari lliure.</p>
<p>Tristament, el llenguatge sobre Estàndards Oberts adoptat en la CMSI i
subsegüentment usats en l'FGI podria no ser suficient per a construir
alguna cosa com internet. Els formats i protocols sota aquesta
definició poden ser subjectes a tots els efectes elaborats abans.</p>
<p>Així que és important que el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) superi
aquest llenguatge insuficient i treballi en un autèntic consens internacional
que protegeixi internet de «l'horror de la privatització»
en tots els seus protocols i formats. Els estàndards són blocs de construcció
essencials d'internet -s'han de mantenir per tal que
internet no caigui víctima d'el síndrome de la torre de Babel.</p>
<h2>Programari Lliure</h2>
<p>La connexió pràctica entre el Programari Lliure i els Estàndards
Oberts ja s'han elaborat, però hi ha altres qüestions genuïnes del Programari Lliure,
que no tenen una connexió directa amb els Estàndards Oberts.
Aquestes són qüestions de model de programari i, finalment, del
control sobre el nostre propi ordinador.</p>
<p>El Programari Lliure és programari que dóna tots els usuaris i desenvolupadors les
següents quatre llibertats:<ul>
<li>La llibertat d'executar el programa, per a qualsevol propòsit.</li>
<li>La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les vostres necessitats.</li>
<li>La llibertat de fer i redistribuir còpies.</li>
<li>La llibertat de millorar el programa, i publicar les millores.</li>
</ul></p>
<p>És important de fer notar que qualsevol d'aquestes activitats pot ser
comercial. De fet, hi ha grans empreses internacionals per a les quals el
Programari lliure és un negoci molt profitós, IBM, SUN i HP
entre elles.[<a name="ref7" href="#7">7</a>]</p>
<h3>La diferència de models de programari</h3>
<p>De manera que comercialment no hi una línia divisòria entre programari lliure
i privatiu. En l'última abstracció, la qüestió dels models de programari
deriva en una pregunta fonamental: Qui té el control sobre el programari
que s'executa al nostre ordinador?</p>
<p>Amb el programari privatiu, aquest és sempre i exclusivament el
propietari del programari. El propietari de l'ordinador generalment obté
alguns permisos per a certs propòsits, però aquests normalment es poden
revocar i l'usuari mai té ni controla el programari de cap
manera significativa. Amb el Programari Lliure, l'usuari està al càrrec i
controla el seu propi programari.</p>
<p>Aquest canvi de poder de «un sobre tota la resta» a «cadascú sobre ell
mateix» afecta fonamentalment com funciona l'economia nacional, les empreses,
la ciència, l'educació, la política i la societat en el seu conjunt. Una
elaboració completa d'aquests aspectes estaria més enllà de la intenció d'aquest article,
així que ens limitarem a uns pocs aspectes seleccionats de governació i
sobirania.</p>
<h3>Una qüestió de control</h3>
<p>Malgrat que sembla una òbvia falsedat, hi ha la creença
amplement comuna que l'usuari controla el seu ordinador. En
realitat, només el programari és qui controla l'ordinador,
agafant algunes indicacions de l'usuari si està programat així. Aquesta és una
distinció fonamental, perquè deixa clar que només
controlant el programari poden controlar els usuaris el que realment fan
els seus ordinadors.</p>
<p>Hi ha molts exemples de programari que ho fan secretament, i
sense el coneixement de l'usuari. Un exemple recent inclou una peça
de programari que ve amb els CD de SONY i que informa SONY cada cop que
s'escolta el CD, i en quina màquina. Tot això passava sense
signes visibles a l'ordinador, i sense cap informació ni
acceptació per part de l'usuari. De fet, l'usuari va ser falsament informat per SONY
que això <b>no</b> passava fins que algú va ser capaç de provar que
el que deien no era cert.[<a name="ref8" href="#8">8</a>]</p>
<p>Hi ha històries semblants per a diverses solucions de programari
privatiu, incloent-hi programari de col·laboració i conferència que deien
que era segur i altament xifrat i segurament usat per
governs per a activitats confidencials per tot el món.</p>
<p>Com que no hi ha cap manera de conèixer amb seguretat què fa el programari
a no ser que tingueu el control complet sobre ell, l'Agència Alemana per a la Seguretat
en la Tecnologia de la Informació (BSI) té una recomanació pel Programari
Lliure.[<a name="ref9" href="#9">9</a>] De fet, les ambaixades alemanes
de tot el món estan connectades en xarxa amb el Govern Alemany mitjançant Programari
Lliure, usant la caixa SINA, basada en GNU/Linux.[<a name="ref10"
href="#10">10</a>] </p>
<h3>Qüestions de mandat polític</h3>
<p>Encara que hi ha hagut un moviment considerable sobre aquest assumpte, els
Estàndards Oberts a l'administració pública encara siguin una rara excepció. I
en el món privatiu, que encara és la norma de molts governs,
generalment només un subministrador pot proveir programari capaç
d'accedir a aquestes dades i processos. Així que, efectivament, molts dels
processos governamentals i de l'administració estan controlats per programari
que al seu torn el controla un sol subministrador sobre el qual el govern no té
cap control significatiu.</p>
<p>El Programari Lliure és l'única manera d'assegurar que els governs
controlin realment les seves pròpies dades i processos, incloent-hi les
infraestructures crítiques. El Programari Lliure també evita l'abans mencionat
«horror de la privatització» sobre els Estàndards Oberts: no hi ha cap profit en això,
ja que generalment qualsevol subministrador pot subministrar o mantenir aquella
solució.</p>
<b>Només el Programari Lliure és autèntic Programari Sobirà.</b>
<h4>El Programari Lliure i la CMSI/WGIG/FGI</h4>
<p>El Programari Lliure i internet van de la mà. El Programari Lliure
va ser crític per a fer internet possible, i de fet el Programari
Lliure continua donant forma i fent funcionar internet. Al mateix temps,
el Programari Lliure i els seus representants han estat exclosos del
WGIG i els processos d'FGI fins el moment.</p>
<p>Si el Fòrum pel Govern d'Internet ha d'esdevenir un fòrum realment inclusiu
per a discutir assumptes relacionats amb internet, el Programari Lliure i els seus
representants s'hi han d'incloure en tots el fòrums rellevants i a tots
els nivells polítics de l'FGI. D'altra manera, hi ha la possibilitat que la
gent que actualment continuen construïnt internet simplement se'n vagin
a fer les seves discussions a un altre lloc.</p>
<hr />
<p class="footnote">
[<a name="1" href="#ref1">1</a>] Alguna gent veu que els dos assumptes estan connectats, altres argumenten que sempre
s'haurien de tractar separadament. Com quedarà clar més endavant, els dos
assumptes no estan de fet connectats en teoria, però tenen una connexió a
la pràctica. Per tal d'entendre això, és important considerar-los
primer aïllats i individualment.</p>
<p class="footnote">
[<a name="2" href="#ref2">2</a>] Així és com l'OpenOffice (<a
href="http://www.openoffice.org">http://www.openoffice.org</a>) va
assolir la seva habilitat de llegir generalment la majoria de documents escrits amb Microsoft
Word, per exemple, o com el programari Samba (<a
href="http://www.samba.org">http://www.samba.org</a>) esdevé
capaç de reemplaçar grans parts de les funcionalitats dels servidors
de treball en grup de Microsoft.</p>
<p class="footnote">
[<a name="3" href="#ref3">3</a>]
<a href="http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm">http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm</a></p>
<p class="footnote">
[<a name="4" href="#ref4">4</a>]
<a href="http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html">http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html</a>
</p>
<p class="footnote">
[<a name="5" href="#ref5">5</a>]
<a href="/activities/ms-vs-eu/">http://fsfeurope.org/activities/ms-vs-eu/</a>
</p>
<p class="footnote"> [<a name="6" href="#ref6">6</a>] Per a una definició
completa i concisa de Programari Lliure, si us plau consulteu la «<a
href="/activities/wipo/fser.html">Referència de les Essències del Programari
Lliure</a>» també disponible a les <a
href="http://www.intgovforum.org/contributions_for_1st_IGF.htm">contribucions
substancials</a> de l'FGI.</p>
<p class="footnote"> [<a name="7" href="#ref7">7</a>]
Una definició més completa i elaborada de Programari
Lliure i una clarificació dels malsentesos estan
disponibles a la «<a href="/activities/wipo/fser.html">Referència de les Essències del Programari Lliure</a>» i també
al full de les contribucions substantials de l'FGI.</p>
<p class="footnote"> [<a name="8" href="#ref8">8</a>]
<a href="http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html">http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html</a></p>
<p class="footnote"> [<a name="9" href="#ref9">9</a>]
<a href="http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm">http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm</a></p>
<p class="footnote"> [<a name="10" href="#ref10">10</a>]
<a href="http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm">http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm</a></p>
</body>
<timestamp>$Date$ $Author$</timestamp>
<translator>Rafael Carreras</translator>
</html>
<!--
Local Variables: ***
mode: xml ***
End: ***
-->