473 lines
24 KiB
HTML
473 lines
24 KiB
HTML
<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
|
|
|
|
<html>
|
|
<head>
|
|
<title>FSFE - Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) - Programari Sobirà, per Georg Greve</title>
|
|
</head>
|
|
|
|
<body>
|
|
|
|
<center>
|
|
<h1>Programari Sobirà</h1>
|
|
<h2>Estàndards oberts, Programari Lliure, i l'Internet</h2><br />
|
|
</center>
|
|
<div align="right">
|
|
<a href="/about/greve/greve.html">Georg C.F. Greve</a><br />
|
|
Free Software Foundation Europa (FSFE), President<br />
|
|
escrit per <a href="http://www.intgovforum.org/contributions_for_1st_IGF.htm" target="_blank">contribucions substancials al primer FGI</a>
|
|
</div>
|
|
|
|
<center>
|
|
[<a href="SovereignSoftware.pdf">Versió en PDF, en anglès, 91k</a>]
|
|
</center>
|
|
|
|
<h2>Introducció</h2>
|
|
|
|
<p>Les qüestions de programari són qüestions de poder i donen forma de manera
|
|
fonamental a les societats en què vivim. Fins i tot per a aquells que no han seguit temes
|
|
de política digital abans, això va esdevenir evident incrementalment durant tota
|
|
la <a href="/campaigns/wsis/">Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació
|
|
de les Nacions Unides (CMSI)</a>. Dues preguntes fonamentals caracteritzen
|
|
aquest camp de batalla: Qui controla les vostres dades? Qui controla el vostre
|
|
ordinador?</p>
|
|
|
|
<p>La primera pregunta es resol generalment al voltant dels estàndards oberts i,
|
|
particularment, de com s'han de definir i defensar. Tots els jugadors en el
|
|
camp parlen a favor dels estàndards oberts, però alguns d'ells voldrien que aquest terme
|
|
s'entengués de manera que encara controlin les vostres dades i retinguin el
|
|
poder de bloquejar els competidors a voluntat.</p>
|
|
|
|
<p>La segona pregunta ha estat una de les controvèrsies clau durant
|
|
la CMSI, va ser altament controvertida durant el WGIG, i encara és
|
|
controvertit durant el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Aquesta
|
|
qüestió és sobre els models de programari, privatiu contra lliure, i
|
|
en el context de la CMSI s'ha polaritzat estranyament entre l'ànim de lucre i sense
|
|
ànim de lucre.</p>
|
|
|
|
<p>Això pot haver passat degut a la situació específica que les grans multinacionals
|
|
del programari privatiu van seguir la CMSI intensament mentre que
|
|
els grans proveïdors multinacionals de Programari Lliure generalment no hi van
|
|
participar i per tant no hi van ser representats al CCBI. [<a name="ref1" href="#1">1</a>]</p>
|
|
|
|
<h2>Estàndards Oberts</h2>
|
|
|
|
<p>Havent-se pres ja des de fa uns quants anys com a comuns en la indústria
|
|
de les tecnologies de la informació, els Estàndards Oberts només
|
|
recentment s'han posicionat en el centre de de la política pública. Un
|
|
dels llocs on això va passar és durant la CMSI, i serà d'una importància
|
|
majúscula al Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Però, per què són tan
|
|
importants els Estàndards Oberts?</p>
|
|
|
|
<h3>Rerefons dels formats</h3>
|
|
|
|
<p>Tots els ordinadors emmagatzemen i transmeten informació de manera codificada. Les
|
|
codificacions solien ser representacions molt simples on certs valors numèrics
|
|
expressaven un cert caràcter, per exemple. I mentre que la seva
|
|
complexitat s'ha incrementat ràpidament amb la potència i complexitat
|
|
dels ordinadors, sempre s'apliquen certes regles bàsiques.</p>
|
|
|
|
<p>La primera regla important és que qualsevol elecció de codificació és
|
|
arbitrària, i no una elecció natural. El número 33 pot representar la
|
|
lletra «a» o la «z» depenent de la convenció per a aquest estàndard. No hi
|
|
ha cap manera correcta de fer això, només hi ha maneres possibles.</p>
|
|
|
|
<p>La segona regla important és que un cop les dades s'han codificat en un
|
|
cert format, només es poden llegir amb programari que implementi aquest
|
|
format, i l'implementi exactament. Fins i tot, petites desviacions de les
|
|
convencions del format causaran fàcilment una corrupció massiva de les dades. Un exemple
|
|
habitual, que normalment no provoca gaires danys, és la pèrdua del format
|
|
en programes de processament de text. En el pitjor dels casos, les dades poden ser
|
|
irecuperables.</p>
|
|
|
|
<h3>Formats i la fallida del mercat</h3>
|
|
|
|
<p>Des d'un punt de vista del mercat, una situació com aquesta generalment comporta
|
|
una fallida del mercat: els clients que desen les seves dades en un format es
|
|
troben ràpidament incapaços d'escollir un altre proveïdor que pugui
|
|
implementar el mateix format, o pugui implementar-lo prou bé. Si l'única manera
|
|
de migrar és perdent anys de dades, hi ha una lligadura molt
|
|
efectiva del proveïdor que pràcticament fa impossible la possibilitat
|
|
d'escollir programari d'acord amb els seus mèrits.</p>
|
|
|
|
<p>Addicionament, els forts efectes de xarxa dominen el món actual dels ordinadors.
|
|
Si una empresa ha invertit fort en una infraestructura d'escriptori en el
|
|
passat i aquesta infraestructura usa certs protocols de comunicacions,
|
|
s'enfronten a dues alternatives: agafar només aquest
|
|
programari que implementa aquests protocols perfectament o deixar de banda la
|
|
inversió i reemplaçar la infraestructura sencera, òbviament amb una alta
|
|
inversió addicional.</p>
|
|
|
|
<p>Un altre proveïdor que vulgui introduïr-se en aquest mercat s'enfronta amb una
|
|
situació similar a la d'algú que es trobi en una habitació amb gent que parla
|
|
un idioma estranger, sense cap diccionari ni ajuda sintàctica
|
|
disponible. Els idiomes humans són col·leccions de decisions arbitràries com
|
|
els formats d'ordinador i els protocols. No hi ha cap raó natural inherent
|
|
per a anomenar taula a una taula, o anomenar cadira a una cadira. Per a algú
|
|
que no parli aquest idioma i sense un diccionari o almenys
|
|
algú que li vulgui explicar l'idioma, esdevé molt difícil la
|
|
comunicació.</p>
|
|
|
|
<p>En tecnologies de la informació, alguna gent ha estat capaç d'endevinar
|
|
informació sobre aquests protocols i formats de fitxer simplement mirant com
|
|
altres usen aquest llenguatge. D'això se'n diu anàlisi de protocol i d'alguna manera
|
|
han ajudat a mitigar les influències negatives de les sistemàtiques
|
|
explicades.[<a name="ref2" href="#2">2</a>] També
|
|
és aquesta la raó per la qual alguns proveïdors dominants comencen a usar
|
|
criptografia en els seus protocols, prevenint l'anàlisi de protocols
|
|
en el futur.</p>
|
|
|
|
<h3>Implicacions de la Política Pública</h3>
|
|
|
|
<p>Tot això és òbviament un problema major per a la política pública per diverses
|
|
raons i se n'ha parlat en diversos fòrums, per exemple al Parlament
|
|
Danès per a la seva moció <b>B
|
|
103</b>[<a name="3" href="ref3">3</a>]
|
|
en la qual s'elaboren les següents raons.</p>
|
|
|
|
<h4>Política d'obtenció saludable</h4>
|
|
|
|
<p>Òbviament, no és sostenible fer inversions que esdevindran
|
|
subjectes als efectes explicats abans. No hi ha virtualment cap mercat
|
|
ni un sol proveïdor en posició d'obviar tota la
|
|
inversió. Com que això no està en línia amb els principis d'eficiència
|
|
i d'obtenció de sostenibilitat del sector públic, aquestes situacions s'han
|
|
d'evitar.</p>
|
|
|
|
<h4>Protegir la democràcia dels efectes de xarxa</h4>
|
|
|
|
<p>Els mateixos efectes de xarxa que es descriuen més amunt tenen lloc quan
|
|
el programari necessita comunicar-se amb els ciutadans. Només els ciutadans que
|
|
escollin el subministrador únic que implementa el protocol privatiu es podrien
|
|
llavors comunicar amb la seva administració, violant el
|
|
principi bàsic que els ciutadans siguin capaços de comunicar-se amb llibertat amb
|
|
els seus governs. Usar formats i protocols privatius els forçaria
|
|
a entrar en el mateix cercle viciós d'inversió i
|
|
perills incrementals explicats abans.</p>
|
|
|
|
<h4>Assegurar la lliure competència</h4>
|
|
|
|
<p>Una situació com aquesta és òbviament contrària als principis de
|
|
competència i mercats oberts i portarà ràpidament a una concentració
|
|
del mercat i a un ofegament de la innovació. Com que això és contrari als
|
|
objectius de qualsevol govern, els subministraments governmentals haurien de donar suport
|
|
a mercats oberts i competitius.</p>
|
|
|
|
<h4>Combinant efectes, assegurant l'accessibilitat</h4>
|
|
|
|
<p>Amb mires a obtenir una administració més eficient, molts ajuntaments i
|
|
diferents parts de l'administració comencen a unificar els recursos. Si
|
|
això s'intenta amb formats privatius, normalment vol dir que,
|
|
a no ser que totes les parts ja usin el mateix programari,
|
|
es perdrà una inversió significativa d'una o de més
|
|
administracions.</p>
|
|
|
|
<p>A més, s'han de tenir en compte els dret de la gent
|
|
amb discapacitats, que poden tenir requisits especials en programari que
|
|
la implementació d'aquell format privatiu pot no complir. En aquesta
|
|
situació, no hi haurà la possibilitat que la gent amb discapacitats es
|
|
comuniquin amb els seus serveis governamentals.</p>
|
|
|
|
<h4>Perspectives comercials i polítiques</h4>
|
|
|
|
<p>Finalment, hi ha fortes qüestions polítiques amb l'emmagatzematge de dades en
|
|
formats privatius. Què passa si aquestes dades esdevenen inaccessibles en el
|
|
futur degut a problemes amb aquest subministrador en particular? Pot un govern
|
|
refiar-se cegament i sense alternativa en la bona fe de qualsevol
|
|
entitat comercial singular?</p>
|
|
|
|
<h4>Aspectes comercials de llarg termini</h4>
|
|
|
|
<p>També, juntament amb tot l'explicat, l'increment de l'oferta i la llibertat d'escollir
|
|
en un mercat obert aportarà beneficis addicionals a llarg termini.</p>
|
|
|
|
<h3><a name="os" />Què és un Estàndard Obert?</h3>
|
|
|
|
<p>Hi ha diverses definicions de què ha de ser o no ha de ser
|
|
considerat un Estàndard Obert. La ja mencionada moció danesa
|
|
el descriu com a:<ul>
|
|
<li>ben documentat amb la seva especificació completa disponible públicament</li>
|
|
<li>implementable lliurement sense limitacions econòmiques, polítiques o legals
|
|
en la implementació i ús, i </li>
|
|
<li>estandarditzat i mantingut en un fòrum obert (una de les anomenades organitzacions de normalització) en un procés obert.</li>
|
|
</ul></p>
|
|
|
|
<p>Aquesta és relativament similar a la definició d'un Estàndard Obert per
|
|
la Comissió Europea en el seu Marc d'Interoperabilitat
|
|
Europea.[<a name="ref4" href="4">4</a>]</p>
|
|
|
|
<p>Ambdues definicions van ser criticades pels proveïdors que s'aprofiten
|
|
comercialment dels cicles de dependència explicats abans, així com
|
|
les organitzacions que representen els seus interessos. L'argumentació habitual per
|
|
a aquestes crítiques està generalmet orientada per les línies de patents que
|
|
es van concedir sobre aquell format o protocol, i perquè el propietari de la patent
|
|
pot escollir de generar profits de la llicència. L'eufemisme del dia
|
|
per a això sol ser venda de llicències «Raonable i No Discriminatòria»
|
|
(RIND).</p>
|
|
|
|
<p>Això no és més que un eufemisme perquè les patents són, per la seva natura,
|
|
monopolis limitats concedits per llei a una entitat singular. Aquesta entitat tindrà sempre
|
|
l'última paraula en qualsevol disputa, i de fet hi ha molts casos
|
|
de formats i protocols que es coneixen en teoria, però que
|
|
romanen privatius degut a problemes de patents.</p>
|
|
|
|
<p>Que tots els altres proveïdors que no tenen la patent estiguin en una
|
|
posició igual de dolenta sembla, de fet, no discriminatori, però no
|
|
canvia fonamentalment la balança de poder de la situació.</p>
|
|
|
|
<p><b>Tots els
|
|
formats i protocols són fonamentalment arbitraris per natura, però s'han
|
|
de seguir precisament per tal que les dades emmagatzemandes a dins es puguin
|
|
recuperar.</b></p>
|
|
|
|
<h3>Els Estàndards a la pràctica</h3>
|
|
|
|
<p>En teoria, les definicions de la Unió Europea o el Parlament
|
|
Danès haurien de ser suficients per a definir un Estàndard Obert. A la pràctica,
|
|
les coses s'han demostrat més complicades perquè la situació amb
|
|
els formats privatius descrita abans és immensament favorable per al
|
|
proveïdor en control d'aquell programari.</p>
|
|
|
|
<p>De manera que, al final, un proveïdor privatiu amb una certa quantitat de penetració
|
|
de mercat té un incentiu econòmic per a violar l'Estàndard Obert i
|
|
fer que es torni un de privatiu de facto. Això, de fet, ha passat
|
|
repetidament en la història. La investigació antimonopoli de la Comissió Europea
|
|
contra Microsoft proporciona testimoni de com la desviació d'un Estàndard
|
|
Obert (CIFS, el ''Common Internet File System'') va permetre Microsoft
|
|
aprofitar l'avantatge del seu monopoli d'escriptoris en una quasi total dominació en el
|
|
mercat de servidors de treball en grup. Això s'ha provat tant profitós que Microsoft
|
|
sembla més inclinat a pagar milers de milions en multes que aturar aquesta
|
|
pràctica.[<a name="ref5" href="#5">5</a>]</p>
|
|
|
|
<p>Sovint, això també es fa canviant lleugerament la implementació de
|
|
maneres que siguin difícils de traçar o es poden debatre dins dels límits de
|
|
la interpretació humana, però assegurant-se que les implementacions d'altres
|
|
proveïdors no s'integrin correctament. L'incentiu econòmic
|
|
és enorme per a les empreses privatives que superen un cert
|
|
llindar de mida.</p>
|
|
|
|
<h3>Com mantenir un Estàndard Obert</h3>
|
|
|
|
<p>L'única manera de prevenir aquesta mena de coses sembla que és afegir un
|
|
criteri més a les definicions d'abans: «L'estàndard ha de tenir almenys
|
|
una implementació en Programari Lliure i totes les implementacions que vulguin
|
|
complir amb l'Estàndard Obert s'han d'assajar regularment amb la implementació
|
|
o implementacions en Programari Lliure, que actuen com a base comuna de
|
|
referència.».</p>
|
|
|
|
<p>Com que el Programari Lliure[<a name="ref6" href="#6">6</a>] es defineix, entre
|
|
d'altres maneres, per la llibertat d'estudiar la seva implementació, això permet
|
|
tots els actors del mercat d'estudiar la referència base comuna no només
|
|
en llenguatge d'especificació, sinó també en llenguatge, i els assajos regulars
|
|
amb aquesta base poden ajudar a limitar les desviacions de l'Estàndard Obert.</p>
|
|
|
|
<p>El Programari Lliure també proporciona les llibertats d'ús, modificació i
|
|
distribució, per consegüent, la majoria de proveïdors també poden incloure simplement
|
|
aquesta implementació en el seu propi programari, reduint així
|
|
les barreres d'interoperabilitat.</p>
|
|
|
|
<p>De manera que, encara que en teoria no hi ha cap connexió entre els Estàndards Oberts
|
|
i el Programari Lliure, a la pràctica el Programari Lliure esdevé un component necessari
|
|
per a mantenir uns Estàndards Oberts contra l'incentiu econòmic de
|
|
privatitzar o desviar-se d'un Estàndard Obert.</p>
|
|
|
|
<h3>Els Estàndards Oberts i la CMSI/FGI</h3>
|
|
|
|
<p>Un bon exemple d'això és internet. Abans que internet esdevingués
|
|
el que és ara, hi va haver diversos intents d'establir
|
|
alguna cosa similar. Per què internet va tenir èxit? Perquè les
|
|
implementacions dels protocols bàsics d'internet, com el TCP/IP, eren Programari
|
|
Lliure i, consegüentment, disponibles igualment per a tothom.</p>
|
|
|
|
<p>La World Wide Web va repetir aquesta història quan en Tim Berners-Lee va eliminar
|
|
totes les patents dels protocols i formats, i es van implementar en
|
|
Programari Lliure. Més del 60% del llocs web funcionen amb Apache,
|
|
un dels molts servidors web de Programari lliure.</p>
|
|
|
|
<p>Tristament, el llenguatge sobre Estàndards Oberts adoptat en la CMSI i
|
|
subsegüentment usats en l'FGI podria no ser suficient per a construir
|
|
alguna cosa com internet. Els formats i protocols sota aquesta
|
|
definició poden ser subjectes a tots els efectes elaborats abans.</p>
|
|
|
|
<p>Així que és important que el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) superi
|
|
aquest llenguatge insuficient i treballi en un autèntic consens internacional
|
|
que protegeixi internet de «l'horror de la privatització»
|
|
en tots els seus protocols i formats. Els estàndards són blocs de construcció
|
|
essencials d'internet -s'han de mantenir per tal que
|
|
internet no caigui víctima d'el síndrome de la torre de Babel.</p>
|
|
|
|
<h2>Programari Lliure</h2>
|
|
|
|
<p>La connexió pràctica entre el Programari Lliure i els Estàndards
|
|
Oberts ja s'han elaborat, però hi ha altres qüestions genuïnes del Programari Lliure,
|
|
que no tenen una connexió directa amb els Estàndards Oberts.
|
|
Aquestes són qüestions de model de programari i, finalment, del
|
|
control sobre el nostre propi ordinador.</p>
|
|
|
|
<p>El Programari Lliure és programari que dóna tots els usuaris i desenvolupadors les
|
|
següents quatre llibertats:<ul>
|
|
<li>La llibertat d'executar el programa, per a qualsevol propòsit.</li>
|
|
<li>La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les vostres necessitats.</li>
|
|
<li>La llibertat de fer i redistribuir còpies.</li>
|
|
<li>La llibertat de millorar el programa, i publicar les millores.</li>
|
|
</ul></p>
|
|
|
|
<p>És important de fer notar que qualsevol d'aquestes activitats pot ser
|
|
comercial. De fet, hi ha grans empreses internacionals per a les quals el
|
|
Programari lliure és un negoci molt profitós, IBM, SUN i HP
|
|
entre elles.[<a name="ref7" href="#7">7</a>]</p>
|
|
|
|
<h3>La diferència de models de programari</h3>
|
|
|
|
<p>De manera que comercialment no hi una línia divisòria entre programari lliure
|
|
i privatiu. En l'última abstracció, la qüestió dels models de programari
|
|
deriva en una pregunta fonamental: Qui té el control sobre el programari
|
|
que s'executa al nostre ordinador?</p>
|
|
|
|
<p>Amb el programari privatiu, aquest és sempre i exclusivament el
|
|
propietari del programari. El propietari de l'ordinador generalment obté
|
|
alguns permisos per a certs propòsits, però aquests normalment es poden
|
|
revocar i l'usuari mai té ni controla el programari de cap
|
|
manera significativa. Amb el Programari Lliure, l'usuari està al càrrec i
|
|
controla el seu propi programari.</p>
|
|
|
|
<p>Aquest canvi de poder de «un sobre tota la resta» a «cadascú sobre ell
|
|
mateix» afecta fonamentalment com funciona l'economia nacional, les empreses,
|
|
la ciència, l'educació, la política i la societat en el seu conjunt. Una
|
|
elaboració completa d'aquests aspectes estaria més enllà de la intenció d'aquest article,
|
|
així que ens limitarem a uns pocs aspectes seleccionats de governació i
|
|
sobirania.</p>
|
|
|
|
<h3>Una qüestió de control</h3>
|
|
|
|
<p>Malgrat que sembla una òbvia falsedat, hi ha la creença
|
|
amplement comuna que l'usuari controla el seu ordinador. En
|
|
realitat, només el programari és qui controla l'ordinador,
|
|
agafant algunes indicacions de l'usuari si està programat així. Aquesta és una
|
|
distinció fonamental, perquè deixa clar que només
|
|
controlant el programari poden controlar els usuaris el que realment fan
|
|
els seus ordinadors.</p>
|
|
|
|
<p>Hi ha molts exemples de programari que ho fan secretament, i
|
|
sense el coneixement de l'usuari. Un exemple recent inclou una peça
|
|
de programari que ve amb els CD de SONY i que informa SONY cada cop que
|
|
s'escolta el CD, i en quina màquina. Tot això passava sense
|
|
signes visibles a l'ordinador, i sense cap informació ni
|
|
acceptació per part de l'usuari. De fet, l'usuari va ser falsament informat per SONY
|
|
que això <b>no</b> passava fins que algú va ser capaç de provar que
|
|
el que deien no era cert.[<a name="ref8" href="#8">8</a>]</p>
|
|
|
|
<p>Hi ha històries semblants per a diverses solucions de programari
|
|
privatiu, incloent-hi programari de col·laboració i conferència que deien
|
|
que era segur i altament xifrat i segurament usat per
|
|
governs per a activitats confidencials per tot el món.</p>
|
|
|
|
<p>Com que no hi ha cap manera de conèixer amb seguretat què fa el programari
|
|
a no ser que tingueu el control complet sobre ell, l'Agència Alemana per a la Seguretat
|
|
en la Tecnologia de la Informació (BSI) té una recomanació pel Programari
|
|
Lliure.[<a name="ref9" href="#9">9</a>] De fet, les ambaixades alemanes
|
|
de tot el món estan connectades en xarxa amb el Govern Alemany mitjançant Programari
|
|
Lliure, usant la caixa SINA, basada en GNU/Linux.[<a name="ref10"
|
|
href="#10">10</a>] </p>
|
|
|
|
<h3>Qüestions de mandat polític</h3>
|
|
|
|
<p>Encara que hi ha hagut un moviment considerable sobre aquest assumpte, els
|
|
Estàndards Oberts a l'administració pública encara siguin una rara excepció. I
|
|
en el món privatiu, que encara és la norma de molts governs,
|
|
generalment només un subministrador pot proveir programari capaç
|
|
d'accedir a aquestes dades i processos. Així que, efectivament, molts dels
|
|
processos governamentals i de l'administració estan controlats per programari
|
|
que al seu torn el controla un sol subministrador sobre el qual el govern no té
|
|
cap control significatiu.</p>
|
|
|
|
<p>El Programari Lliure és l'única manera d'assegurar que els governs
|
|
controlin realment les seves pròpies dades i processos, incloent-hi les
|
|
infraestructures crítiques. El Programari Lliure també evita l'abans mencionat
|
|
«horror de la privatització» sobre els Estàndards Oberts: no hi ha cap profit en això,
|
|
ja que generalment qualsevol subministrador pot subministrar o mantenir aquella
|
|
solució.</p>
|
|
|
|
<b>Només el Programari Lliure és autèntic Programari Sobirà.</b>
|
|
|
|
<h4>El Programari Lliure i la CMSI/WGIG/FGI</h4>
|
|
|
|
<p>El Programari Lliure i internet van de la mà. El Programari Lliure
|
|
va ser crític per a fer internet possible, i de fet el Programari
|
|
Lliure continua donant forma i fent funcionar internet. Al mateix temps,
|
|
el Programari Lliure i els seus representants han estat exclosos del
|
|
WGIG i els processos d'FGI fins el moment.</p>
|
|
|
|
<p>Si el Fòrum pel Govern d'Internet ha d'esdevenir un fòrum realment inclusiu
|
|
per a discutir assumptes relacionats amb internet, el Programari Lliure i els seus
|
|
representants s'hi han d'incloure en tots el fòrums rellevants i a tots
|
|
els nivells polítics de l'FGI. D'altra manera, hi ha la possibilitat que la
|
|
gent que actualment continuen construïnt internet simplement se'n vagin
|
|
a fer les seves discussions a un altre lloc.</p>
|
|
|
|
<hr />
|
|
|
|
<p class="footnote">
|
|
[<a name="1" href="#ref1">1</a>] Alguna gent veu que els dos assumptes estan connectats, altres argumenten que sempre
|
|
s'haurien de tractar separadament. Com quedarà clar més endavant, els dos
|
|
assumptes no estan de fet connectats en teoria, però tenen una connexió a
|
|
la pràctica. Per tal d'entendre això, és important considerar-los
|
|
primer aïllats i individualment.</p>
|
|
|
|
<p class="footnote">
|
|
[<a name="2" href="#ref2">2</a>] Així és com l'OpenOffice (<a
|
|
href="http://www.openoffice.org">http://www.openoffice.org</a>) va
|
|
assolir la seva habilitat de llegir generalment la majoria de documents escrits amb Microsoft
|
|
Word, per exemple, o com el programari Samba (<a
|
|
href="http://www.samba.org">http://www.samba.org</a>) esdevé
|
|
capaç de reemplaçar grans parts de les funcionalitats dels servidors
|
|
de treball en grup de Microsoft.</p>
|
|
|
|
<p class="footnote">
|
|
[<a name="3" href="#ref3">3</a>]
|
|
<a href="http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm">http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm</a></p>
|
|
|
|
<p class="footnote">
|
|
[<a name="4" href="#ref4">4</a>]
|
|
<a href="http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html">http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html</a>
|
|
</p>
|
|
|
|
<p class="footnote">
|
|
[<a name="5" href="#ref5">5</a>]
|
|
<a href="/activities/ms-vs-eu/">http://fsfeurope.org/activities/ms-vs-eu/</a>
|
|
</p>
|
|
|
|
<p class="footnote"> [<a name="6" href="#ref6">6</a>] Per a una definició
|
|
completa i concisa de Programari Lliure, si us plau consulteu la «<a
|
|
href="/activities/wipo/fser.html">Referència de les Essències del Programari
|
|
Lliure</a>» també disponible a les <a
|
|
href="http://www.intgovforum.org/contributions_for_1st_IGF.htm">contribucions
|
|
substancials</a> de l'FGI.</p>
|
|
|
|
<p class="footnote"> [<a name="7" href="#ref7">7</a>]
|
|
Una definició més completa i elaborada de Programari
|
|
Lliure i una clarificació dels malsentesos estan
|
|
disponibles a la «<a href="/activities/wipo/fser.html">Referència de les Essències del Programari Lliure</a>» i també
|
|
al full de les contribucions substantials de l'FGI.</p>
|
|
|
|
<p class="footnote"> [<a name="8" href="#ref8">8</a>]
|
|
<a href="http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html">http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html</a></p>
|
|
|
|
<p class="footnote"> [<a name="9" href="#ref9">9</a>]
|
|
<a href="http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm">http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm</a></p>
|
|
|
|
<p class="footnote"> [<a name="10" href="#ref10">10</a>]
|
|
<a href="http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm">http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm</a></p>
|
|
|
|
|
|
|
|
</body>
|
|
|
|
<timestamp>$Date$ $Author$</timestamp>
|
|
<translator>Rafael Carreras</translator>
|
|
</html>
|
|
<!--
|
|
Local Variables: ***
|
|
mode: xml ***
|
|
End: ***
|
|
-->
|