fsfe-website/activities/mankind/mankind.ca.xhtml

119 lines
6.0 KiB
HTML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<html>
<version>1</version>
<head>
<title>Classificació del Programari Lliure com a Herència Cultural Mundial</title>
</head>
<body>
<p class="postit">
Aquest projecte es va suspendre. Les planes es conserven per motius
històrics.
</p>
<div align="center">
<h2>Classificació del Programari Lliure com a herència cultural
mundial intangible</h2>
<table width="30%" summary="Menú">
<tr><td>
<ul>
<li><a href="done.html">Feina feta</a></li>
<li><a href="support.html">Suports</a></li>
<li><a href="links.html">Enllaços</a></li>
<li><a href="contact.html">Contacte</a></li>
<li><a href="press.html">Premsa</a></li>
<li><a href="help.html">Com ajudar</a></li>
</ul>
</td></tr>
</table>
</div>
<p><a href="http://www.april.org/">APRIL</a> i l'<a
href="http://fsffrance.org/">FSF França</a> van organitzar
un grup de treball el 7 de gener de 2002.
La idea original és de Pierre Jarillon (president d'<a
href="http://www.abul.org">ABUL</a>). L'objectiu és que la
<a href="http://www.unesco.org/">UNESCO</a> classifiqui el
Programari Lliure com a herència cultural mundial.</p>
<p>Per què? Primer heu d'entendre que això beneficiaria la comunitat del
Programari Lliure, però també la humanitat en el seu conjunt. El Programari Lliure no és només
una qüestió de ciència informàtica, tècnica o fins i tot de llicències. És una qüestió de llibertat,
igualtat i fraternitat. Llibertat de copia, d'estudi, de modificar i de
redistribuir programari i documentacions. De la mateixa manera, drets iguals per a cada
usuari, sense discriminació. Fraternitat, perquè parlem de compartir i d'ajuda
mútua. Encara més, el Programari Lliure ja és part de l'herència de la humanitat,
de fet. Intentem obtenir el reconeixement de la UNESCO. Els valors previs
són comuns a la comunitat del Programari Lliure i a la UNESCO.</p>
<p>Ara mirem què podria esperar la comunitat d'aquest reconeixement. Primer,
un fort suport, perquè la UNESCO és una organització important, amb un
aura important. Donaria un gran reconeixement al Programari Lliure, i una
difusió molt gran. Gairebé una promoció planetària. Finalment, donaria una
protecció legal al Programari Lliure (via els serveis legals de la UNESCO),
contra les <a href="links.html">amenaces</a>.</p>
<p>Començarem pels arguments ètics/filosòfics. Hem parlat prèviament sobre
els valors de llibertat, igualtat i fraternitat, sobre la nostra filosofia que és
beneficiària per a la humanitat en el seu conjunt. Afegim també el valor de transparència,
que preval a la nostra comunitat. Finalment, penseu que només el
Programari Lliure es pot considerar una herència mundial. «Per a servir la humanitat amb
programari, el programari ha de ser lliure, perquè el programari pertany al coneixement
humà. El programari privatiu no pertany al coneixement humà.» (Richard
M. Stallman, fundador del projecte GNU i president de la <a href="http://www.fsf.org">Free
Software Foundation</a>).</p>
<p>Ara, els arguments socials. És una qüestió d'ajuda mútua i de compartició de
coneixement. Per a posar les eines (i molt més que eines) a disposició de
tothom. Sembla que coincideix amb els valors de la UNESCO. El Programari Lliure promou una situació
on ningú no limita la llibertat dels altres. Ningú no us prohibeix copiar-lo, usar-lo,
modificar-lo o redistribuir-lo, ningú no us encadena. Afegim que el Programari Lliure
permet un desenvolupament més ràpid per als països en desenvolupament (no només ells, també
és cert per a altres països). També permeten la protecció de cultures i una major
facilitat d'ús, degut al suport multilingüe.</p>
<p>Arguments tècnics? El Programari Lliure ja està provat (estabilitat,
funcionalitats, etc). També és essencial en el camp de la seguretat informàtica,
perquè és l'únic que dóna transparència i verificació, en un
camp on no hi pot haver una confiança cega en aquest o aquell editor de
programari. Internet seria molt diferent del què és ara sense el
Programari Lliure (el 60% dels servidors web, grans parts de servidors de correu o DNS, etc)
i la Xarxa hauria crescut menys sense ell. El Programari Lliure dóna
continuïtat: no us quedareu bloquejats per la desaparició d'un editor o atrapat en la
cursa de versions («ho sento, a la versió N-1 ja no se li dóna suport i res no funciona sobre
ella, i heu de canviar tot el vostre maquinari per a usar la versió N, els fitxers de
la qual no són compatibles amb la versió N-1»). Finalment, el Programari Lliure va de
benefici de la feina ja feta, no de la reinvenció de la roda, «assegut a les
espatlles dels gegants» (un hi pot veure més lluny).</p>
<p>Què passa amb la independència? Primer, hi ha la independència dels governs. No
només votants o ciutadans per a satisfer, o dates d'eleccions per a decisions confuses.
Segon, la independència de les empreses. No només vendes, consumidors o
accionistes. Finalment, la independència dels partits polítics. I no la frenètica
persecució del benefici econòmic per sobre de tota la resta, cap obligació de treure
versions sense acabar. Fins i tot si un govern, una empresa o un partit desenvolupa
un programari lliure, les llibertats de l'usuari estan protegides i tothom pot portar el
projecte a la seva manera, si cal.</p>
<p>I ara, els fets: el Programari Lliure ja és part de l'herència mundial,
com s'ha dit abans. I té nombrosos suports de governs,
associacions, firmes, i més i més usuaris. Fins i tot la UNESCO té un
<a href="http://www.unesco.org/webworld/portal_freesoft/">portal de Programari
Lliure</a> i en lidera <a
href="http://www.unesco.org.uy/informatica/consorcio/index.html">accions a
Latinoamèrica</a>.</p>
<p>Líder del grup: Benoît Sibaud (bsibaud@april.org)</p>
</body>
<translator>Rafael Carreras</translator>
</html>
<!--
Local Variables: ***
mode: xml ***
End: ***
-->