delliottandDarragh Elliott
b9caf021a4
continuous-integration/drone/push Build is passing
Currently implements both a format hook to remove white-space paragraphs, and a check to make their existence a critical failure. In the end may implement only one or none of these, subject to major design changes. Solves #5409 Co-authored-by: Darragh Elliott <me@delliott.net> Reviewed-on: #5431 Co-authored-by: delliott <delliott@fsfe.org> Co-committed-by: delliott <delliott@fsfe.org>
60 lines
2.6 KiB
HTML
60 lines
2.6 KiB
HTML
<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
|
|
<html>
|
|
<version>0</version>
|
|
|
|
<head>
|
|
<title>Què és el projecte GNU?</title>
|
|
</head>
|
|
|
|
<body>
|
|
<h1>Què és el projecte GNU?</h1>
|
|
<p>
|
|
El projecte GNU es va iniciar al setembre de 1983
|
|
per Richard M. Stallman per tal de
|
|
crear un sistema operatiu complet de <a href="/freesoftware/freesoftware.html">Programari Lliure</a>. Les feines van començar al gener següent.
|
|
</p>
|
|
<p>
|
|
Stallman va iniciar la <em>Free Software Foundation</em> en 1985 per a tractar amb els
|
|
aspectes jurídics i organitzatius del projecte GNU i també per a
|
|
estendre l'ús i el coneixement sobre el Programari Lliure. Les llicencies més importans
|
|
del projecte GNU són la <em>General Public License</em> de GNU i la <em>Lesser
|
|
General Public License</em> de GNU (originalment anomenada
|
|
<em>Library Public License</em> de GNU). Amb el pas del temps s'han establert com les
|
|
llicències per a Programari Lliure més usades.
|
|
</p>
|
|
<p>
|
|
El projecte GNU el formen subprojectes més petits mantinguts per
|
|
voluntaris o corporacions, normalment amb l'objectiu de crear o mantenir un
|
|
component funcional. Aquests mateixos subprojectes s'anomenen "GNU
|
|
Projects" o "GNU packages".
|
|
</p>
|
|
<p>
|
|
El nom del projecte GNU deriva de l'acrònim recursiu <em>GNU's
|
|
Not Unix</em> ("GNU No és Unix"). Unix era un sistema operatiu
|
|
molt popular en els anys 80; i per aquest motiu, en Stallman va dissenyar
|
|
GNU per tal que fos compatible amb Unix i facilités d'aquesta manera
|
|
la migració a GNU. El nom reconeix que GNU va aprendre del disseny
|
|
tècnic d'Unix, però també destaca que no estan relacionats. A diferència
|
|
d'Unix, GNU és programari lliure.
|
|
</p>
|
|
<p>Al ser similar a Unix, GNU té un disseny modular, això implica
|
|
que components externs poden afegir-se a GNU. Avui en dia, es molt
|
|
freqüent que s'usi en un sistema GNU un nucli extern anomenat Linux.
|
|
Majoritariament s'usa el nom "Linux" per aquesta variant de GNU, però
|
|
això evita que les persones coneguin el projecte GNU i els seu
|
|
objectiu per la llibertat del programari. La FSFE suggereix que s'usi
|
|
les expressions "GNU/Linux" o "GNU+Linux" quan es parli d'aquests sistemes.
|
|
</p>
|
|
<p>
|
|
Si vol obtenir més informació, visiti la plana web del projecte GNU a
|
|
<a href="http://www.gnu.org/home.ca.html">http://www.gnu.org/home.ca.html</a>
|
|
</p>
|
|
</body>
|
|
|
|
<translator>Rafael Carreras</translator>
|
|
</html><!--
|
|
Local Variables: ***
|
|
mode: xml ***
|
|
End: ***
|
|
-->
|