fsfe-website/activities/ms-vs-eu/article-20060421.ca.xhtml

203 lines
10 KiB
HTML

<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<html>
<version>1</version>
<head>
<title>FSF Europe - Microsoft en contra de la lliure competència</title>
</head>
<body>
<h1>
Les patents de programari poden reduïr la demanda antimonopoli a l'absurd
</h1>
<p>
El CEO de Microsoft, Steven Ballmer, és un home savi. Parlant de programari
lliure, <a
href="http://www.forbes.com/home/enterprisetech/2006/03/22/ballmer-microsoft-linux-cz_df_0322microsoft.html"
>va dir a Forbes</a> a finals de març "No estic dient que no sigui una
competència real. Potser el món té exactament allò que vol. Ens té movent-nos
ràpidament i durament, mantenint baixos els nostres preus". Parafrasejant: el
Programari Lliure és bo mantenint la innovació a Microsoft i no deixant-los
pujar els seus preus arbitràriament.
</p>
<p>
A més és honest, prou honest almenys per a
admetre que vol litigar contra el Programari Lliure si l'empresa no pot suportar la
lliure competència. A la mateixa entrevista diu: "... hi ha experts que diuen que Linux
viola la nostra propietat intel·lectual. Jo no en faré cap comentari. Però per si aquest
és el cas, per suposat els nostres accionistes mereixen que tinguem una estratègia".
En definitiva, el missatge sembla ser: "La competència amb el Programari Lliure ha
esdevingut inconvenient per a nosaltres. Per això, cal que tornem a tenir el control
-per qualsevol mitjà".
</p>
<p>
Malauradament, el senyor Ballmer no és tant precís en el seu llenguatge com hauria
de ser: no hi ha cap terme legal anomenat "propietat intel·lectual" -enlloc del món.
Per comptes d'això, hi ha termes legals a tot el món com els drets d'autor, les marques
registrades i les patents de programari. Sembla bastant improbable que el senyor Ballmer es
refereixi aquí als drets d'autor i a les marques registrades. De fet, sembla referir-se a
les patents de programari.
</p>
<p>
Tot un cop, en la nostra opinió, contra <a
href="http://www.oreillynet.com/pub/a/policy/2002/08/15/lessig.html?page=2"
>la visió del fundador de Microsoft</a>
Bill Gates al 1991: "Si la gent hagués entés com es concedirien les patents
quan es van inventar les idees d'avui dia i haguessin demanat de patentar-les, la
indústria estaria avui aturada." El senyor Gates mateix <a
href="http://www.oreillynet.com/pub/a/policy/2002/08/15/lessig.html?page=2"
>va descriure aquest canvi</a> al 1994: "La solució és patentar tant com podem. Una futura nova
empresa sense patents pròpies es veurà forçada a pagar el preu que vulguin
imposar els gegants. Aquest preu podria ser alt. Les empreses establertes
tenen interès a excloure futurs competidors."
</p>
<p>
Seguint aquesta estratègia, Microsoft va demanar -i se li van concedir-
milers de patents per tot el món, incloent-hi Europa. Com que Europa
encara no té una base legal per a patents de programari, el gegant ha estat
pressionant intensivament en favor d'una base legal aquests últims anys -per
exemple "donant suport" a les antigues presidències irlandesa i holandesa de
la Unió Europea. Evidentment, Microsoft vol invertir totes les seves pressions
en les seves campanyes de suport a les patents de programari per a guanyar-hi diners,
mentre especula sobre que GNU/Linux infringeix la "propietat intelectual" de Microsoft:
Microsoft és ben coneguda per difondre por, incertesa i dubte sobre el Programari
Lliure. El seu objectiu és que els usuaris no inverteixin en la seva llibertat.
</p>
<p>
Per tal de defendre les llibertats dels usuaris -que és l'objectiu de la Comissió
Europea quan demanda Microsoft a la Cort Europea de Primera Instància-, molts negocis,
petits o grans, usen les seves xarxes regularment amb una barreja de màquines GNU/Linux,
Unix i Apple d'un costat i de Windows de l'altre. La comunicació funciona bé dins
d'aquests dos móns, però no entre ells. Aquí, la cooperació falla -no degut a cap
força de la natura, sinó simplement a que Microsoft no vol que Windows l'entenguin
altres sistemes operatius.
</p>
<p>
D'aquesta manera, la monopolista Microsoft roman amb el control de la màquina
individual així com la xarxa corporativa. El 2004, la Comissió Europea va decidir
que Microsoft havia danyat la competència a Europa i va demanar l'empresa
de publicar la informació d'interoperabilitat amb Windows, per tal de
restaurar <a href="/activities/ms-vs-eu/ms-vs-eu.html"
>unes condicions justes en el mercat</a>. Aquesta informació per
a la interoperabilitat és similar a les regles de gramàtica i ortografia en
els idiomes. La Free Software Foundation Europa ha estat admesa com a tercera
part a la vista i ha donat suport a la Comissió Europea des que va començar
la demanda en 2001.
</p>
<p>
Sembla que la demanda és mes que simplement control·lar certs
mercats informàtics -es tracta del model de negoci de l'empresa.
L'alemanya <a
href="http://www.handelsblatt.com/pshb?fn=relhbi&amp;sfn=buildhbi&amp;GoPage=205550,205551&amp;bmc=biz_cn_detailsuche&amp;bmc=biz_cn_archiv_artikel&amp;dk=1&amp;SH=3700021b4016891071862634bd070e&amp;depot=0"
>"Handelsblatt" va informar</a> que el cas colpeja
l'artèria caròtida de l'empresa: <a href="http://www.heise.de/newsticker/meldung/64197"
>el 80 per cent del volum de l'empresa
i tots els seus beneficis</a> depenen de Windows i la seva suite ofimàtica
Això és perquè els usuaris estan tan contents amb el programari de
Microsoft? O són -degut als ben coneguts efectes de bloqueig- incapaços
de desempallegar-se de les puces que van agafar quan estaven despistats?
</p>
<p>
Sembla que Microsoft temen per això últim, sinó no
necessitaria tiranitzar els seus clients d'aquesta manera i
podria simplement complir amb la llei europea. El mercat
d'accions sembla tenir por del mateix: <a
href="http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=10000103&amp;sid=a7ix7ly96e3E&amp;refer=us"
>Bloomberg va informar</a>
que després que l'FSFE demanés Microsoft de complir amb les autoritats
europees, els preus del gegant a la borsa van baixar d'un 0,2 per cent.
Que els passaria si la Comissió Europea els forcés de fet a publicar la seva
informació per a la interoperabilitat?
</p>
<p>
Tot plegat, si prenem Microsoft i els seus analistes com a fonts
fiables podem concloure: mantenir el seus clients blocats i addictes a
Windows és l'eix de l'èxit futur de tota l'empresa. Però tard o d'hora,
almenys MS Office deixarà de continuar oferint el retorn d'inversions del
80 percent que donava abans. Per aquesta raó, Microsoft haurà de trobar
mercats emergents com la seguretat, la cerca a l'escriptori, successors
als codis de barres RFID, o veu sobre IP (VoIP), per a mantenir addictes
els seus clients. I ara la Comissió Europea vol que Microsoft deixi aquest
mètode de negoci "aprovat"? Simplement impensable! L'empresa pagarà de gust
la multa fins a un màxim de dos milions d'euros per dia de la seva caixa petita
-fan molts cops aquesta quantitat cada dia amb el seu monopoli. Per contra, estan
molt més preocupats per la seva imatge embrutada per les contínues aparicions
als mitjans de comunicació mundials.
</p>
<p>
L'única manera de fer que l'empresa compleixi amb la llei sembla que és la
d'incrementar les multes considerablement. Però fins i tot si es forcés l'empresa
a publicar la informació en qüestió, Microsoft encara espera preservar la seva
dominació al mercat -amb l'ajuda de Charlie McCreevy, Comissionat en càrrec del
Mercat Intern i Serveis de la Unió Europea. McCreevy era ministre de Finances
d'Irlanda i després va anar a la Comissió de Barroso des del començament al 2004.
</p>
<p>
En aquest nou càrrec, McCreevy lluita molt dur per les patents de
programari -argumentant que el <a
href="http://europa.eu.int/rapid/pressReleasesAction.do?reference=SPEECH/05/151&amp;format=HTML&amp;aged=0&amp;language=EN&amp;guiLanguage=en"
>"programari com a tal" hauria de ser impossible de patentar fins i tot en el futur</a>.
Potser hauríem de dir al senyor McCreevy que qui paga més taxes a Irlanda
-Microsoft- no està interessat en les patents de programari pels ratolins que
ven l'empresa, sinó per la informació d'interoperatibilitat que ha patentat.
Amb el suport de McCreevy, les patents de programari poden resucitar de la mort
al 2006 -amagades com a "patents de comunitat". <a
href="http://europa.eu.int/comm/internal_market/indprop/patent/consultation_en.htm"
>La consulta pública de la Comissió
Europea sobre la política europea de patents</a> finalitza el 12 d'abril de 2006.
</p>
<p>
En una recent taula rodona a Brussel·les, l'FSFE va preguntar en Francisco
Mingorance, Director de Política Europea de la Business Software Alliance,
pel "caràcter innovador" i la "contribució tècnica" (les premises per a obtenir
una patent) de la informació per a la interoperatibilidad amb Windows.
Encara esperem una resposta.
</p>
<p>
L'efecte combinat de la pressió de la Comissió per remeis antimonopoli
d'una banda, i simultàniament permetre la legalització de la pràctica
corrent de registrar les patents de programari, seria autoderrotar-se.
Acabaríem amb la Comissió aplicant amb èxit remeis antimonopoli, dels quals
la competència no es beneficiaria, perquè la mateixa Comissió hauria privat
"amb èxit" al mercat de qualsevol oportunitat d'usar tecnologies rellevants,
ja patentades.
</p>
<p>
Jonas Öberg<br />
Vicepresident<br />
FSFE.
</p>
<p>
Carlo Piana<br />
Advocat<br />
Studio Legale Tamos Piana &amp; Partners,<br />
Milà, Itàlia
</p>
</body>
<translator>Rafael Carreras</translator>
</html>
<!--
Local Variables: ***
mode: xml ***
End: ***
-->