FSFE
/
fsfe-website


			
				
					
						
						
							123456789101112131415161718192021222324252627282930313233343536373839404142434445464748495051525354555657585960616263646566676869707172737475767778798081828384858687888990919293949596979899100101102103104105106107108109110111112113114115116117118119120121122123124125126127128129130131132133134135
							<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<html>
  <head>
    <title>FSFE - Què és el programari lliure?</title>
  </head>

  <body>
    <h1>Què és el programari lliure?</h1>

    <p>Lliure en Programari Lliure es refereix a la llibertat, no al preu. 
      Es ve usant amb aquest significat des dels anys 80 i la primera definició 
      completa documentada sembla que és el <a href="http://www.gnu.org/bulletins/bull1.txt">Butlletí GNU, vol. 1 núm. 1</a>, publicat el gener de 1989. Concretament, el
      Programari Lliure està <a href="http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html">definit</a> per quatre llibertats:</p>

    <ul>
    <li><h3>La llibertat d'executar el programa, per a qualsevol propòsit.</h3>
      <p> <em>Posar-hi restriccions en l'ús del Programari Lliure, com
	  el temps («30 dies de període de proves», «la llicència expira l'1 de gener de 2004»)
	  propòsit («es dóna permís per a recerca i ús no comercial», «no es pot usar com a punt
	  de referència per altres productes») o
	  àrea geogràfica («no es pot fer servir al país X») fa que un programa
	  no sigui lliure.</em></p>
    </li>

    <li><h3>La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a
	  les vostres necessitats.</h3>
	<p> <em>Posari restriccions legals o pràctiques a la
	    comprensió o modificació d'un programa, com ara la compra obligatòria
	    de llicències especials, signar un acord de confidencialitat (NDA en anglès) o -
	    per a llenguatges de programació que tenen múltiples formes o representacions
	  - fer inaccessible la manera humana preferida per a la comprensió i l'edició d'un programa
	  («codi font») també el fa privatiu (no-lliure).
	  Sense la llibertat de modificar un programa, la gent quedarà exposada a la bona voluntat
	  d'un únic proveïdor.</em></p>
    </li>

    <li><h3>La llibertat de redistribuir còpies de manera que pugueu ajudar el vostre
	  veí.</h3>
	<p> <em>El programari es pot copiar/distribuir pràcticament sense
	    cost. Si no podeu donar un programa a una persona que el necessiti,
	    el programa no és lliure. Això és pot fer pagant, si
	    voleu.</em></p>
    </li>

    <li><h3>La llibertat de millorar el programa i lliurar les
	  millores al públic, de manera que tota la comunitat se'n
	  beneficïi.</h3>
	<p> <em>No tothom és un bon programador en tots els
	    camps. Moltes persones no saben programar en absolut. Aquesta llibertat
	    permet aquells que no tenen el temps o les habilitats per a solucionar un problema
	    d'accedir indirectament a la llibertat de modificació. Això es pot fer
	    pagant.</em></p>
    </li>
    </ul>

    <p>Aquestes llibertats són drets, no obligacions, malgrat que respectar aquestes
      llibertats per a la societat pot obligar l'individu, de vegades. Qualsevol persona pot
      escollir no fer-ne ús, però també pot fer ús de totes
      elles. Particularment, s'ha d'entendre que el Programari Lliure no
      exclou l'ús comercial. Si un programa no permet l'ús comercial i la
      distribució comercial, no és Programari Lliure. De fet, un número creixent
      d'empreses basen el seu model de negoci completament o almenys parcialment en Programari
      Lliure, incloent-hi alguns dels més grans venedors de programari privatiu. El Programari
      Lliure permet donar ajuda i assistència de manera legal, no ho fa
      obligatori.</p>

    <h3>Terminologia</h3>
    <p>Sembla que l'anglès sigui l'única llengua en la que hi ha una forta ambigüitat
      entre llibertat i preu. Quan es tradueix a d'altres idiomes, Free
      Software es converteix en «logiciels libre» en francès, «software libre» en
      espanyol, «software libero» en italià, «Fri Software» en danès o
      el que sigui el terme equivalent en la llengua local que fa referència a la
      llibertat.</p>

    <h3>Codi font obert</h3>
    <p>El 3 de febrer de 1998, arran de l'anunci de Netscape del llançament del seu
      navegador com a Programari Lliure, un grup de gent es trobava a Palo Alto, a Silicon
      Valley, i va proposar de començar una campanya de màrqueting de Programari Lliure usant el
      terme «Codi font obert (Open Source)». L'objectiu era cercar una comercialització ràpida del
      Programari Lliure i l'acceptació del Programari Lliure per part de les empreses i les entitats de
      capital risc de l'emergent nova economia. Per tal d'aconseguir-ho, van prendre la
      decisió conscient de deixar de banda tots els temes a llarg termini (com ara la filosofia,
      l'ètica i els efectes socials) relacionats amb el Programari Lliure, pensant que aquests són
      obstacles a l'acceptació ràpida per part de l'economia. Van proposar centrar-se només
      en els avantatges tècnics<a class="fn" href="#fn">1</a>.</p>

    <p>Sovint usat de bona voluntat referint-se al que vol dir Programari
      Lliure, el terme «Open Source» - originalment definit com el mateix que el
      Programari Lliure en termes de llicències i implementació, ha rebut un ús més
      ample. Actualment, s'usa regularment per a tot, tant Programari Lliure
      com l'altament privatiu «Governmental Security Program» (GSP) de
      Microsoft<a class="fn" href="#fn">2</a>.</p>

    <h3>Libre Software</h3>
    <p> Quan la Comissió Europea va començar a tractar el Programari Lliure
      regularment, van mirar d'evitar l'ambigüitat de l'expressió anglesa «Free
      Software» i els malentesos d'«Open Source» alhora, la qual cosa va portar a
      l'adopció d'un tercer terme que ha sortit ocasionalment des de l'any 
      1992: «Libre Software». Aquest terme ha provat resistència a l'ús abusiu 
      i encara s'usa de manera idèntica a «Free Software». Així que podria ser una 
      solució per a aquells que temen ser malinterpretats quan parlen anglès.</p>

    <h2 id="fn">Referències</h2>

    <ol>
      <li>
	Per a referència, vegeu la <a href="http://web.archive.org/web/20021217003716/http://www.opensource.org/advocacy/faq.html">OSI
FAQ</a>:
  <em>De quina manera estan relacionats l'«open source» i el «programari lliure»?  L'Open Source
    Initiative és un programa de màrqueting per al programari lliure. És un llençament per al
    «programari lliure» en terrenys sòlids i pragmàtics més que demagògia
    ideològica. La substància guanyadora no ha canviat, l'actitud de pèrdua
    i el simbolisme sí.</em>
      </li>
      <li>
	En aquest programa on els governs i les organitzacions intergovernamentals paguen 
	sumes substantials per a
      poder donar un cop d'ull superficial a algunes parts del codi de Windows a dependències especials
      de Microsoft. Això pot augmentar la «sensació de seguretat» però és essencialment inútil -
      especialment perquè no poden saber si el que miren és el que tenen
      als seus ordinadors. I, per suposat, no els dóna cap
      llibertat.</li>
    </ol>

  </body>

  <timestamp>$Date$ $Author$</timestamp>
  <translator>Rafael Carreras</translator>
</html>
<!--
Local Variables: ***
mode: xml ***
End: ***
-->