Source files of fsfe.org, pdfreaders.org, freeyourandroid.org, ilovefs.org, drm.info, and test.fsfe.org. Contribute: https://fsfe.org/contribute/web/ https://fsfe.org
You can not select more than 25 topics Topics must start with a letter or number, can include dashes ('-') and can be up to 35 characters long.

freesoftware.ca.xhtml 7.0KB

123456789101112131415161718192021222324252627282930313233343536373839404142434445464748495051525354555657585960616263646566676869707172737475767778798081828384858687888990919293949596979899100101102103104105106107108109110111112113114115116117118119120121122123124125126127128129130131132133134135
  1. <?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
  2. <html>
  3. <head>
  4. <title>FSFE - Què és el programari lliure?</title>
  5. </head>
  6. <body>
  7. <h1>Què és el programari lliure?</h1>
  8. <p>Lliure en Programari Lliure es refereix a la llibertat, no al preu.
  9. Es ve usant amb aquest significat des dels anys 80 i la primera definició
  10. completa documentada sembla que és el <a href="http://www.gnu.org/bulletins/bull1.txt">Butlletí GNU, vol. 1 núm. 1</a>, publicat el gener de 1989. Concretament, el
  11. Programari Lliure està <a href="http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html">definit</a> per quatre llibertats:</p>
  12. <ul>
  13. <li><h3>La llibertat d'executar el programa, per a qualsevol propòsit.</h3>
  14. <p> <em>Posar-hi restriccions en l'ús del Programari Lliure, com
  15. el temps («30 dies de període de proves», «la llicència expira l'1 de gener de 2004»)
  16. propòsit («es dóna permís per a recerca i ús no comercial», «no es pot usar com a punt
  17. de referència per altres productes») o
  18. àrea geogràfica («no es pot fer servir al país X») fa que un programa
  19. no sigui lliure.</em></p>
  20. </li>
  21. <li><h3>La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a
  22. les vostres necessitats.</h3>
  23. <p> <em>Posari restriccions legals o pràctiques a la
  24. comprensió o modificació d'un programa, com ara la compra obligatòria
  25. de llicències especials, signar un acord de confidencialitat (NDA en anglès) o -
  26. per a llenguatges de programació que tenen múltiples formes o representacions
  27. - fer inaccessible la manera humana preferida per a la comprensió i l'edició d'un programa
  28. («codi font») també el fa privatiu (no-lliure).
  29. Sense la llibertat de modificar un programa, la gent quedarà exposada a la bona voluntat
  30. d'un únic proveïdor.</em></p>
  31. </li>
  32. <li><h3>La llibertat de redistribuir còpies de manera que pugueu ajudar el vostre
  33. veí.</h3>
  34. <p> <em>El programari es pot copiar/distribuir pràcticament sense
  35. cost. Si no podeu donar un programa a una persona que el necessiti,
  36. el programa no és lliure. Això és pot fer pagant, si
  37. voleu.</em></p>
  38. </li>
  39. <li><h3>La llibertat de millorar el programa i lliurar les
  40. millores al públic, de manera que tota la comunitat se'n
  41. beneficïi.</h3>
  42. <p> <em>No tothom és un bon programador en tots els
  43. camps. Moltes persones no saben programar en absolut. Aquesta llibertat
  44. permet aquells que no tenen el temps o les habilitats per a solucionar un problema
  45. d'accedir indirectament a la llibertat de modificació. Això es pot fer
  46. pagant.</em></p>
  47. </li>
  48. </ul>
  49. <p>Aquestes llibertats són drets, no obligacions, malgrat que respectar aquestes
  50. llibertats per a la societat pot obligar l'individu, de vegades. Qualsevol persona pot
  51. escollir no fer-ne ús, però també pot fer ús de totes
  52. elles. Particularment, s'ha d'entendre que el Programari Lliure no
  53. exclou l'ús comercial. Si un programa no permet l'ús comercial i la
  54. distribució comercial, no és Programari Lliure. De fet, un número creixent
  55. d'empreses basen el seu model de negoci completament o almenys parcialment en Programari
  56. Lliure, incloent-hi alguns dels més grans venedors de programari privatiu. El Programari
  57. Lliure permet donar ajuda i assistència de manera legal, no ho fa
  58. obligatori.</p>
  59. <h3>Terminologia</h3>
  60. <p>Sembla que l'anglès sigui l'única llengua en la que hi ha una forta ambigüitat
  61. entre llibertat i preu. Quan es tradueix a d'altres idiomes, Free
  62. Software es converteix en «logiciels libre» en francès, «software libre» en
  63. espanyol, «software libero» en italià, «Fri Software» en danès o
  64. el que sigui el terme equivalent en la llengua local que fa referència a la
  65. llibertat.</p>
  66. <h3>Codi font obert</h3>
  67. <p>El 3 de febrer de 1998, arran de l'anunci de Netscape del llançament del seu
  68. navegador com a Programari Lliure, un grup de gent es trobava a Palo Alto, a Silicon
  69. Valley, i va proposar de començar una campanya de màrqueting de Programari Lliure usant el
  70. terme «Codi font obert (Open Source)». L'objectiu era cercar una comercialització ràpida del
  71. Programari Lliure i l'acceptació del Programari Lliure per part de les empreses i les entitats de
  72. capital risc de l'emergent nova economia. Per tal d'aconseguir-ho, van prendre la
  73. decisió conscient de deixar de banda tots els temes a llarg termini (com ara la filosofia,
  74. l'ètica i els efectes socials) relacionats amb el Programari Lliure, pensant que aquests són
  75. obstacles a l'acceptació ràpida per part de l'economia. Van proposar centrar-se només
  76. en els avantatges tècnics<a class="fn" href="#fn">1</a>.</p>
  77. <p>Sovint usat de bona voluntat referint-se al que vol dir Programari
  78. Lliure, el terme «Open Source» - originalment definit com el mateix que el
  79. Programari Lliure en termes de llicències i implementació, ha rebut un ús més
  80. ample. Actualment, s'usa regularment per a tot, tant Programari Lliure
  81. com l'altament privatiu «Governmental Security Program» (GSP) de
  82. Microsoft<a class="fn" href="#fn">2</a>.</p>
  83. <h3>Libre Software</h3>
  84. <p> Quan la Comissió Europea va començar a tractar el Programari Lliure
  85. regularment, van mirar d'evitar l'ambigüitat de l'expressió anglesa «Free
  86. Software» i els malentesos d'«Open Source» alhora, la qual cosa va portar a
  87. l'adopció d'un tercer terme que ha sortit ocasionalment des de l'any
  88. 1992: «Libre Software». Aquest terme ha provat resistència a l'ús abusiu
  89. i encara s'usa de manera idèntica a «Free Software». Així que podria ser una
  90. solució per a aquells que temen ser malinterpretats quan parlen anglès.</p>
  91. <h2 id="fn">Referències</h2>
  92. <ol>
  93. <li>
  94. Per a referència, vegeu la <a href="http://web.archive.org/web/20021217003716/http://www.opensource.org/advocacy/faq.html">OSI
  95. FAQ</a>:
  96. <em>De quina manera estan relacionats l'«open source» i el «programari lliure»? L'Open Source
  97. Initiative és un programa de màrqueting per al programari lliure. És un llençament per al
  98. «programari lliure» en terrenys sòlids i pragmàtics més que demagògia
  99. ideològica. La substància guanyadora no ha canviat, l'actitud de pèrdua
  100. i el simbolisme sí.</em>
  101. </li>
  102. <li>
  103. En aquest programa on els governs i les organitzacions intergovernamentals paguen
  104. sumes substantials per a
  105. poder donar un cop d'ull superficial a algunes parts del codi de Windows a dependències especials
  106. de Microsoft. Això pot augmentar la «sensació de seguretat» però és essencialment inútil -
  107. especialment perquè no poden saber si el que miren és el que tenen
  108. als seus ordinadors. I, per suposat, no els dóna cap
  109. llibertat.</li>
  110. </ol>
  111. </body>
  112. <timestamp>$Date$ $Author$</timestamp>
  113. <translator>Rafael Carreras</translator>
  114. </html>
  115. <!--
  116. Local Variables: ***
  117. mode: xml ***
  118. End: ***
  119. -->