Source files of fsfe.org, pdfreaders.org, freeyourandroid.org, ilovefs.org, drm.info, and test.fsfe.org. Contribute: https://fsfe.org/contribute/web/ https://fsfe.org
You can not select more than 25 topics Topics must start with a letter or number, can include dashes ('-') and can be up to 35 characters long.

474 lines
24 KiB

1 year ago
  1. <?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
  2. <html>
  3. <version>1</version>
  4. <head>
  5. <title>Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) - Programari Sobirà, per Georg Greve</title>
  6. </head>
  7. <body>
  8. <center>
  9. <h1>Programari Sobirà</h1>
  10. <h2>Estàndards oberts, Programari Lliure, i l'Internet</h2><br />
  11. </center>
  12. <div align="right">
  13. <a href="/about/people/greve/greve.html">Georg C.F. Greve</a><br />
  14. Free Software Foundation Europa (FSFE), President<br />
  15. escrit per <a href="http://www.intgovforum.org/contributions_for_1st_IGF.htm" target="_blank">contribucions substancials al primer FGI</a>
  16. </div>
  17. <center>
  18. [<a href="SovereignSoftware.pdf">Versió en PDF, en anglès, 91k</a>]
  19. </center>
  20. <h2>Introducció</h2>
  21. <p>Les qüestions de programari són qüestions de poder i donen forma de manera
  22. fonamental a les societats en què vivim. Fins i tot per a aquells que no han seguit temes
  23. de política digital abans, això va esdevenir evident incrementalment durant tota
  24. la <a href="/activities/wsis/">Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació
  25. de les Nacions Unides (CMSI)</a>. Dues preguntes fonamentals caracteritzen
  26. aquest camp de batalla: Qui controla les vostres dades? Qui controla el vostre
  27. ordinador?</p>
  28. <p>La primera pregunta es resol generalment al voltant dels estàndards oberts i,
  29. particularment, de com s'han de definir i defensar. Tots els jugadors en el
  30. camp parlen a favor dels estàndards oberts, però alguns d'ells voldrien que aquest terme
  31. s'entengués de manera que encara controlin les vostres dades i retinguin el
  32. poder de bloquejar els competidors a voluntat.</p>
  33. <p>La segona pregunta ha estat una de les controvèrsies clau durant
  34. la CMSI, va ser altament controvertida durant el WGIG, i encara és
  35. controvertit durant el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Aquesta
  36. qüestió és sobre els models de programari, privatiu contra lliure, i
  37. en el context de la CMSI s'ha polaritzat estranyament entre l'ànim de lucre i sense
  38. ànim de lucre.</p>
  39. <p>Això pot haver passat degut a la situació específica que les grans multinacionals
  40. del programari privatiu van seguir la CMSI intensament mentre que
  41. els grans proveïdors multinacionals de Programari Lliure generalment no hi van
  42. participar i per tant no hi van ser representats al CCBI. [<a name="ref1" href="#1">1</a>]</p>
  43. <h2>Estàndards Oberts</h2>
  44. <p>Havent-se pres ja des de fa uns quants anys com a comuns en la indústria
  45. de les tecnologies de la informació, els Estàndards Oberts només
  46. recentment s'han posicionat en el centre de de la política pública. Un
  47. dels llocs on això va passar és durant la CMSI, i serà d'una importància
  48. majúscula al Fòrum pel Govern d'Internet (FGI). Però, per què són tan
  49. importants els Estàndards Oberts?</p>
  50. <h3>Rerefons dels formats</h3>
  51. <p>Tots els ordinadors emmagatzemen i transmeten informació de manera codificada. Les
  52. codificacions solien ser representacions molt simples on certs valors numèrics
  53. expressaven un cert caràcter, per exemple. I mentre que la seva
  54. complexitat s'ha incrementat ràpidament amb la potència i complexitat
  55. dels ordinadors, sempre s'apliquen certes regles bàsiques.</p>
  56. <p>La primera regla important és que qualsevol elecció de codificació és
  57. arbitrària, i no una elecció natural. El número 33 pot representar la
  58. lletra «a» o la «z» depenent de la convenció per a aquest estàndard. No hi
  59. ha cap manera correcta de fer això, només hi ha maneres possibles.</p>
  60. <p>La segona regla important és que un cop les dades s'han codificat en un
  61. cert format, només es poden llegir amb programari que implementi aquest
  62. format, i l'implementi exactament. Fins i tot, petites desviacions de les
  63. convencions del format causaran fàcilment una corrupció massiva de les dades. Un exemple
  64. habitual, que normalment no provoca gaires danys, és la pèrdua del format
  65. en programes de processament de text. En el pitjor dels casos, les dades poden ser
  66. irecuperables.</p>
  67. <h3>Formats i la fallida del mercat</h3>
  68. <p>Des d'un punt de vista del mercat, una situació com aquesta generalment comporta
  69. una fallida del mercat: els clients que desen les seves dades en un format es
  70. troben ràpidament incapaços d'escollir un altre proveïdor que pugui
  71. implementar el mateix format, o pugui implementar-lo prou bé. Si l'única manera
  72. de migrar és perdent anys de dades, hi ha una lligadura molt
  73. efectiva del proveïdor que pràcticament fa impossible la possibilitat
  74. d'escollir programari d'acord amb els seus mèrits.</p>
  75. <p>Addicionament, els forts efectes de xarxa dominen el món actual dels ordinadors.
  76. Si una empresa ha invertit fort en una infraestructura d'escriptori en el
  77. passat i aquesta infraestructura usa certs protocols de comunicacions,
  78. s'enfronten a dues alternatives: agafar només aquest
  79. programari que implementa aquests protocols perfectament o deixar de banda la
  80. inversió i reemplaçar la infraestructura sencera, òbviament amb una alta
  81. inversió addicional.</p>
  82. <p>Un altre proveïdor que vulgui introduïr-se en aquest mercat s'enfronta amb una
  83. situació similar a la d'algú que es trobi en una habitació amb gent que parla
  84. un idioma estranger, sense cap diccionari ni ajuda sintàctica
  85. disponible. Els idiomes humans són col·leccions de decisions arbitràries com
  86. els formats d'ordinador i els protocols. No hi ha cap raó natural inherent
  87. per a anomenar taula a una taula, o anomenar cadira a una cadira. Per a algú
  88. que no parli aquest idioma i sense un diccionari o almenys
  89. algú que li vulgui explicar l'idioma, esdevé molt difícil la
  90. comunicació.</p>
  91. <p>En tecnologies de la informació, alguna gent ha estat capaç d'endevinar
  92. informació sobre aquests protocols i formats de fitxer simplement mirant com
  93. altres usen aquest llenguatge. D'això se'n diu anàlisi de protocol i d'alguna manera
  94. han ajudat a mitigar les influències negatives de les sistemàtiques
  95. explicades.[<a name="ref2" href="#2">2</a>] També
  96. és aquesta la raó per la qual alguns proveïdors dominants comencen a usar
  97. criptografia en els seus protocols, prevenint l'anàlisi de protocols
  98. en el futur.</p>
  99. <h3>Implicacions de la Política Pública</h3>
  100. <p>Tot això és òbviament un problema major per a la política pública per diverses
  101. raons i se n'ha parlat en diversos fòrums, per exemple al Parlament
  102. Danès per a la seva moció <b>B
  103. 103</b>[<a name="3" href="ref3">3</a>]
  104. en la qual s'elaboren les següents raons.</p>
  105. <h4>Política d'obtenció saludable</h4>
  106. <p>Òbviament, no és sostenible fer inversions que esdevindran
  107. subjectes als efectes explicats abans. No hi ha virtualment cap mercat
  108. ni un sol proveïdor en posició d'obviar tota la
  109. inversió. Com que això no està en línia amb els principis d'eficiència
  110. i d'obtenció de sostenibilitat del sector públic, aquestes situacions s'han
  111. d'evitar.</p>
  112. <h4>Protegir la democràcia dels efectes de xarxa</h4>
  113. <p>Els mateixos efectes de xarxa que es descriuen més amunt tenen lloc quan
  114. el programari necessita comunicar-se amb els ciutadans. Només els ciutadans que
  115. escollin el subministrador únic que implementa el protocol privatiu es podrien
  116. llavors comunicar amb la seva administració, violant el
  117. principi bàsic que els ciutadans siguin capaços de comunicar-se amb llibertat amb
  118. els seus governs. Usar formats i protocols privatius els forçaria
  119. a entrar en el mateix cercle viciós d'inversió i
  120. perills incrementals explicats abans.</p>
  121. <h4>Assegurar la lliure competència</h4>
  122. <p>Una situació com aquesta és òbviament contrària als principis de
  123. competència i mercats oberts i portarà ràpidament a una concentració
  124. del mercat i a un ofegament de la innovació. Com que això és contrari als
  125. objectius de qualsevol govern, els subministraments governmentals haurien de donar suport
  126. a mercats oberts i competitius.</p>
  127. <h4>Combinant efectes, assegurant l'accessibilitat</h4>
  128. <p>Amb mires a obtenir una administració més eficient, molts ajuntaments i
  129. diferents parts de l'administració comencen a unificar els recursos. Si
  130. això s'intenta amb formats privatius, normalment vol dir que,
  131. a no ser que totes les parts ja usin el mateix programari,
  132. es perdrà una inversió significativa d'una o de més
  133. administracions.</p>
  134. <p>A més, s'han de tenir en compte els dret de la gent
  135. amb discapacitats, que poden tenir requisits especials en programari que
  136. la implementació d'aquell format privatiu pot no complir. En aquesta
  137. situació, no hi haurà la possibilitat que la gent amb discapacitats es
  138. comuniquin amb els seus serveis governamentals.</p>
  139. <h4>Perspectives comercials i polítiques</h4>
  140. <p>Finalment, hi ha fortes qüestions polítiques amb l'emmagatzematge de dades en
  141. formats privatius. Què passa si aquestes dades esdevenen inaccessibles en el
  142. futur degut a problemes amb aquest subministrador en particular? Pot un govern
  143. refiar-se cegament i sense alternativa en la bona fe de qualsevol
  144. entitat comercial singular?</p>
  145. <h4>Aspectes comercials de llarg termini</h4>
  146. <p>També, juntament amb tot l'explicat, l'increment de l'oferta i la llibertat d'escollir
  147. en un mercat obert aportarà beneficis addicionals a llarg termini.</p>
  148. <h3><a name="os" />Què és un Estàndard Obert?</h3>
  149. <p>Hi ha diverses definicions de què ha de ser o no ha de ser
  150. considerat un Estàndard Obert. La ja mencionada moció danesa
  151. el descriu com a:<ul>
  152. <li>ben documentat amb la seva especificació completa disponible públicament</li>
  153. <li>implementable lliurement sense limitacions econòmiques, polítiques o legals
  154. en la implementació i ús, i </li>
  155. <li>estandarditzat i mantingut en un fòrum obert (una de les anomenades organitzacions de normalització) en un procés obert.</li>
  156. </ul></p>
  157. <p>Aquesta és relativament similar a la definició d'un Estàndard Obert per
  158. la Comissió Europea en el seu Marc d'Interoperabilitat
  159. Europea.[<a name="ref4" href="4">4</a>]</p>
  160. <p>Ambdues definicions van ser criticades pels proveïdors que s'aprofiten
  161. comercialment dels cicles de dependència explicats abans, així com
  162. les organitzacions que representen els seus interessos. L'argumentació habitual per
  163. a aquestes crítiques està generalmet orientada per les línies de patents que
  164. es van concedir sobre aquell format o protocol, i perquè el propietari de la patent
  165. pot escollir de generar profits de la llicència. L'eufemisme del dia
  166. per a això sol ser venda de llicències «Raonable i No Discriminatòria»
  167. (RIND).</p>
  168. <p>Això no és més que un eufemisme perquè les patents són, per la seva natura,
  169. monopolis limitats concedits per llei a una entitat singular. Aquesta entitat tindrà sempre
  170. l'última paraula en qualsevol disputa, i de fet hi ha molts casos
  171. de formats i protocols que es coneixen en teoria, però que
  172. romanen privatius degut a problemes de patents.</p>
  173. <p>Que tots els altres proveïdors que no tenen la patent estiguin en una
  174. posició igual de dolenta sembla, de fet, no discriminatori, però no
  175. canvia fonamentalment la balança de poder de la situació.</p>
  176. <p><b>Tots els
  177. formats i protocols són fonamentalment arbitraris per natura, però s'han
  178. de seguir precisament per tal que les dades emmagatzemandes a dins es puguin
  179. recuperar.</b></p>
  180. <h3>Els Estàndards a la pràctica</h3>
  181. <p>En teoria, les definicions de la Unió Europea o el Parlament
  182. Danès haurien de ser suficients per a definir un Estàndard Obert. A la pràctica,
  183. les coses s'han demostrat més complicades perquè la situació amb
  184. els formats privatius descrita abans és immensament favorable per al
  185. proveïdor en control d'aquell programari.</p>
  186. <p>De manera que, al final, un proveïdor privatiu amb una certa quantitat de penetració
  187. de mercat té un incentiu econòmic per a violar l'Estàndard Obert i
  188. fer que es torni un de privatiu de facto. Això, de fet, ha passat
  189. repetidament en la història. La investigació antimonopoli de la Comissió Europea
  190. contra Microsoft proporciona testimoni de com la desviació d'un Estàndard
  191. Obert (CIFS, el ''Common Internet File System'') va permetre Microsoft
  192. aprofitar l'avantatge del seu monopoli d'escriptoris en una quasi total dominació en el
  193. mercat de servidors de treball en grup. Això s'ha provat tant profitós que Microsoft
  194. sembla més inclinat a pagar milers de milions en multes que aturar aquesta
  195. pràctica.[<a name="ref5" href="#5">5</a>]</p>
  196. <p>Sovint, això també es fa canviant lleugerament la implementació de
  197. maneres que siguin difícils de traçar o es poden debatre dins dels límits de
  198. la interpretació humana, però assegurant-se que les implementacions d'altres
  199. proveïdors no s'integrin correctament. L'incentiu econòmic
  200. és enorme per a les empreses privatives que superen un cert
  201. llindar de mida.</p>
  202. <h3>Com mantenir un Estàndard Obert</h3>
  203. <p>L'única manera de prevenir aquesta mena de coses sembla que és afegir un
  204. criteri més a les definicions d'abans: «L'estàndard ha de tenir almenys
  205. una implementació en Programari Lliure i totes les implementacions que vulguin
  206. complir amb l'Estàndard Obert s'han d'assajar regularment amb la implementació
  207. o implementacions en Programari Lliure, que actuen com a base comuna de
  208. referència.».</p>
  209. <p>Com que el Programari Lliure[<a name="ref6" href="#6">6</a>] es defineix, entre
  210. d'altres maneres, per la llibertat d'estudiar la seva implementació, això permet
  211. tots els actors del mercat d'estudiar la referència base comuna no només
  212. en llenguatge d'especificació, sinó també en llenguatge, i els assajos regulars
  213. amb aquesta base poden ajudar a limitar les desviacions de l'Estàndard Obert.</p>
  214. <p>El Programari Lliure també proporciona les llibertats d'ús, modificació i
  215. distribució, per consegüent, la majoria de proveïdors també poden incloure simplement
  216. aquesta implementació en el seu propi programari, reduint així
  217. les barreres d'interoperabilitat.</p>
  218. <p>De manera que, encara que en teoria no hi ha cap connexió entre els Estàndards Oberts
  219. i el Programari Lliure, a la pràctica el Programari Lliure esdevé un component necessari
  220. per a mantenir uns Estàndards Oberts contra l'incentiu econòmic de
  221. privatitzar o desviar-se d'un Estàndard Obert.</p>
  222. <h3>Els Estàndards Oberts i la CMSI/FGI</h3>
  223. <p>Un bon exemple d'això és internet. Abans que internet esdevingués
  224. el que és ara, hi va haver diversos intents d'establir
  225. alguna cosa similar. Per què internet va tenir èxit? Perquè les
  226. implementacions dels protocols bàsics d'internet, com el TCP/IP, eren Programari
  227. Lliure i, consegüentment, disponibles igualment per a tothom.</p>
  228. <p>La World Wide Web va repetir aquesta història quan en Tim Berners-Lee va eliminar
  229. totes les patents dels protocols i formats, i es van implementar en
  230. Programari Lliure. Més del 60% del llocs web funcionen amb Apache,
  231. un dels molts servidors web de Programari lliure.</p>
  232. <p>Tristament, el llenguatge sobre Estàndards Oberts adoptat en la CMSI i
  233. subsegüentment usats en l'FGI podria no ser suficient per a construir
  234. alguna cosa com internet. Els formats i protocols sota aquesta
  235. definició poden ser subjectes a tots els efectes elaborats abans.</p>
  236. <p>Així que és important que el Fòrum pel Govern d'Internet (FGI) superi
  237. aquest llenguatge insuficient i treballi en un autèntic consens internacional
  238. que protegeixi internet de «l'horror de la privatització»
  239. en tots els seus protocols i formats. Els estàndards són blocs de construcció
  240. essencials d'internet -s'han de mantenir per tal que
  241. internet no caigui víctima d'el síndrome de la torre de Babel.</p>
  242. <h2>Programari Lliure</h2>
  243. <p>La connexió pràctica entre el Programari Lliure i els Estàndards
  244. Oberts ja s'han elaborat, però hi ha altres qüestions genuïnes del Programari Lliure,
  245. que no tenen una connexió directa amb els Estàndards Oberts.
  246. Aquestes són qüestions de model de programari i, finalment, del
  247. control sobre el nostre propi ordinador.</p>
  248. <p>El Programari Lliure és programari que dóna tots els usuaris i desenvolupadors les
  249. següents quatre llibertats:<ul>
  250. <li>La llibertat d'executar el programa, per a qualsevol propòsit.</li>
  251. <li>La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les vostres necessitats.</li>
  252. <li>La llibertat de fer i redistribuir còpies.</li>
  253. <li>La llibertat de millorar el programa, i publicar les millores.</li>
  254. </ul></p>
  255. <p>És important de fer notar que qualsevol d'aquestes activitats pot ser
  256. comercial. De fet, hi ha grans empreses internacionals per a les quals el
  257. Programari lliure és un negoci molt profitós, IBM, SUN i HP
  258. entre elles.[<a name="ref7" href="#7">7</a>]</p>
  259. <h3>La diferència de models de programari</h3>
  260. <p>De manera que comercialment no hi una línia divisòria entre programari lliure
  261. i privatiu. En l'última abstracció, la qüestió dels models de programari
  262. deriva en una pregunta fonamental: Qui té el control sobre el programari
  263. que s'executa al nostre ordinador?</p>
  264. <p>Amb el programari privatiu, aquest és sempre i exclusivament el
  265. propietari del programari. El propietari de l'ordinador generalment obté
  266. alguns permisos per a certs propòsits, però aquests normalment es poden
  267. revocar i l'usuari mai té ni controla el programari de cap
  268. manera significativa. Amb el Programari Lliure, l'usuari està al càrrec i
  269. controla el seu propi programari.</p>
  270. <p>Aquest canvi de poder de «un sobre tota la resta» a «cadascú sobre ell
  271. mateix» afecta fonamentalment com funciona l'economia nacional, les empreses,
  272. la ciència, l'educació, la política i la societat en el seu conjunt. Una
  273. elaboració completa d'aquests aspectes estaria més enllà de la intenció d'aquest article,
  274. així que ens limitarem a uns pocs aspectes seleccionats de governació i
  275. sobirania.</p>
  276. <h3>Una qüestió de control</h3>
  277. <p>Malgrat que sembla una òbvia falsedat, hi ha la creença
  278. amplement comuna que l'usuari controla el seu ordinador. En
  279. realitat, només el programari és qui controla l'ordinador,
  280. agafant algunes indicacions de l'usuari si està programat així. Aquesta és una
  281. distinció fonamental, perquè deixa clar que només
  282. controlant el programari poden controlar els usuaris el que realment fan
  283. els seus ordinadors.</p>
  284. <p>Hi ha molts exemples de programari que ho fan secretament, i
  285. sense el coneixement de l'usuari. Un exemple recent inclou una peça
  286. de programari que ve amb els CD de SONY i que informa SONY cada cop que
  287. s'escolta el CD, i en quina màquina. Tot això passava sense
  288. signes visibles a l'ordinador, i sense cap informació ni
  289. acceptació per part de l'usuari. De fet, l'usuari va ser falsament informat per SONY
  290. que això <b>no</b> passava fins que algú va ser capaç de provar que
  291. el que deien no era cert.[<a name="ref8" href="#8">8</a>]</p>
  292. <p>Hi ha històries semblants per a diverses solucions de programari
  293. privatiu, incloent-hi programari de col·laboració i conferència que deien
  294. que era segur i altament xifrat i segurament usat per
  295. governs per a activitats confidencials per tot el món.</p>
  296. <p>Com que no hi ha cap manera de conèixer amb seguretat què fa el programari
  297. a no ser que tingueu el control complet sobre ell, l'Agència Alemana per a la Seguretat
  298. en la Tecnologia de la Informació (BSI) té una recomanació pel Programari
  299. Lliure.[<a name="ref9" href="#9">9</a>] De fet, les ambaixades alemanes
  300. de tot el món estan connectades en xarxa amb el Govern Alemany mitjançant Programari
  301. Lliure, usant la caixa SINA, basada en GNU/Linux.[<a name="ref10"
  302. href="#10">10</a>] </p>
  303. <h3>Qüestions de mandat polític</h3>
  304. <p>Encara que hi ha hagut un moviment considerable sobre aquest assumpte, els
  305. Estàndards Oberts a l'administració pública encara siguin una rara excepció. I
  306. en el món privatiu, que encara és la norma de molts governs,
  307. generalment només un subministrador pot proveir programari capaç
  308. d'accedir a aquestes dades i processos. Així que, efectivament, molts dels
  309. processos governamentals i de l'administració estan controlats per programari
  310. que al seu torn el controla un sol subministrador sobre el qual el govern no té
  311. cap control significatiu.</p>
  312. <p>El Programari Lliure és l'única manera d'assegurar que els governs
  313. controlin realment les seves pròpies dades i processos, incloent-hi les
  314. infraestructures crítiques. El Programari Lliure també evita l'abans mencionat
  315. «horror de la privatització» sobre els Estàndards Oberts: no hi ha cap profit en això,
  316. ja que generalment qualsevol subministrador pot subministrar o mantenir aquella
  317. solució.</p>
  318. <b>Només el Programari Lliure és autèntic Programari Sobirà.</b>
  319. <h4>El Programari Lliure i la CMSI/WGIG/FGI</h4>
  320. <p>El Programari Lliure i internet van de la mà. El Programari Lliure
  321. va ser crític per a fer internet possible, i de fet el Programari
  322. Lliure continua donant forma i fent funcionar internet. Al mateix temps,
  323. el Programari Lliure i els seus representants han estat exclosos del
  324. WGIG i els processos d'FGI fins el moment.</p>
  325. <p>Si el Fòrum pel Govern d'Internet ha d'esdevenir un fòrum realment inclusiu
  326. per a discutir assumptes relacionats amb internet, el Programari Lliure i els seus
  327. representants s'hi han d'incloure en tots el fòrums rellevants i a tots
  328. els nivells polítics de l'FGI. D'altra manera, hi ha la possibilitat que la
  329. gent que actualment continuen construïnt internet simplement se'n vagin
  330. a fer les seves discussions a un altre lloc.</p>
  331. <hr />
  332. <p class="footnote">
  333. [<a name="1" href="#ref1">1</a>] Alguna gent veu que els dos assumptes estan connectats, altres argumenten que sempre
  334. s'haurien de tractar separadament. Com quedarà clar més endavant, els dos
  335. assumptes no estan de fet connectats en teoria, però tenen una connexió a
  336. la pràctica. Per tal d'entendre això, és important considerar-los
  337. primer aïllats i individualment.</p>
  338. <p class="footnote">
  339. [<a name="2" href="#ref2">2</a>] Així és com l'OpenOffice (<a
  340. href="http://www.openoffice.org">http://www.openoffice.org</a>) va
  341. assolir la seva habilitat de llegir generalment la majoria de documents escrits amb Microsoft
  342. Word, per exemple, o com el programari Samba (<a
  343. href="http://www.samba.org">http://www.samba.org</a>) esdevé
  344. capaç de reemplaçar grans parts de les funcionalitats dels servidors
  345. de treball en grup de Microsoft.</p>
  346. <p class="footnote">
  347. [<a name="3" href="#ref3">3</a>]
  348. <a href="http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm">http://www.ft.dk/Samling/20051/beslutningsforslag/B103/index.htm</a></p>
  349. <p class="footnote">
  350. [<a name="4" href="#ref4">4</a>]
  351. <a href="http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html">http://ec.europa.eu/idabc/en/document/7728.html</a>
  352. </p>
  353. <p class="footnote">
  354. [<a name="5" href="#ref5">5</a>]
  355. <a href="/activities/ms-vs-eu/">https://fsfe.org/activities/ms-vs-eu/</a>
  356. </p>
  357. <p class="footnote"> [<a name="6" href="#ref6">6</a>] Per a una definició
  358. completa i concisa de Programari Lliure, si us plau consulteu la «<a
  359. href="/activities/wipo/fser.html">Referència de les Essències del Programari
  360. Lliure</a>» també disponible a les <a
  361. href="http://www.intgovforum.org/contributions_for_1st_IGF.htm">contribucions
  362. substancials</a> de l'FGI.</p>
  363. <p class="footnote"> [<a name="7" href="#ref7">7</a>]
  364. Una definició més completa i elaborada de Programari
  365. Lliure i una clarificació dels malsentesos estan
  366. disponibles a la «<a href="/activities/wipo/fser.html">Referència de les Essències del Programari Lliure</a>» i també
  367. al full de les contribucions substantials de l'FGI.</p>
  368. <p class="footnote"> [<a name="8" href="#ref8">8</a>]
  369. <a href="http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html">http://www.wired.com/news/privacy/0,1848,69601,00.html</a></p>
  370. <p class="footnote"> [<a name="9" href="#ref9">9</a>]
  371. <a href="http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm">http://www.bsi.bund.de/oss/index.htm</a></p>
  372. <p class="footnote"> [<a name="10" href="#ref10">10</a>]
  373. <a href="http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm">http://www.bsi.bund.de/fachthem/sina/index.htm</a></p>
  374. </body>
  375. <translator>Rafael Carreras</translator>
  376. </html>
  377. <!--
  378. Local Variables: ***
  379. mode: xml ***
  380. End: ***
  381. -->